arribo fins el 15 i paro de fer el ruc...

Article 11

Discrepància: .1. Fins a quina edat són menors d'edat els menors?

Discrepància: .2. “[L]'Estat garantirà el normal desenvolupament de la seva personaliat integral fins que assoleixin la majoria d'edat.” Ni Déu garanteix això, i menys ho pot “garantir” l'Estat. I, a quina edat assoleixen la majoria d'edat?.

Discrepància: .3. “[E]ls drets bàsics a l'educació, la formació física i cultural, així com l'esport (vol dir la pràctica o com a espectacle?) [...] gaudiran de prioritat en l'assignació pressupostària de la despesa pública.” per damunt de la salut i d'altres drets humans fonamentals?

Article 12

Discrepància: .1.”[L]a nacionalitat catalana s'adquireix d'acord amb el que estableix la llei,...”, però, quina llei? Una d'abans de la Constitució, i separada d'ella?

Discrepància: .3. “[E]ls catalans continuaran essent ciutadans europeus amb tots els drets i deures...” Aquest ciutadans europeus vol dir del continent Europa o de la Unió Europea? Els suïssos també són europeus, i altres europeus de fora de la UE que no ciutadans de la UE. Els drets dels ciutadans de la UE els tenen per ser-ho de la UE, no per ser “europeus”.

Article 13

Discrepància: .3. “[L]es pràctiques d'us de vel integral que oculti la cara en espais públics [...] no són mereixedores d'empara legal.” Però per què cal fer-ne esment aqui si a l'Article 15.2. “[N]ingú podrà portar el rostre ocult en la seva totalitat...” perquè aquesta especial oposició religiosa? I, l'ablació de clítoris és un costum o una excusa religiosa?

I AQUÍ, HAVENT VIST TAN SOLS 15 ARTÍCLES, JA EN TINC PROU DE FER EL RUC, PERDENT EL TEMPS EN QUELCOM QUE TAMPOC SERVIRÀ PER RES. JA FAIG PROU COSES INÚTILS.

Ja m'he mirat 5 articles més...

Títol SEGON

Article 6

Discrepància: .1. Amb la singularitat de col·locar la “orientació sexual”, equiparada amb ètnia, origen, creences religioses (o polítiques?, segur que n'heu de dir creences polítiques?), opinions (si de les polítiques en dieu creences, aquestes “opinions” sobre que són? Futbol? Música o programes de TV?), minusvalideses i llengua, no hi esteu donant una característica de preferència? NO N'HI HAURIA PROU AMB “per raó de sexe o orientació sexual”?

Discrepància: .2. “[L]a institució jurídica dels aforats...” fins aquí encara no existeix.

Proposta: passar directament a “[T]otes les persones són iguals davant la llei, sense cap mena de distinció.”

Discrepància: .3. Tan sols “L'home i la dona tenen dret a un salari igual per un treball equivalent”? I els negres, pell-rojes o grocs, els alts o els baixos, obesos o prims, poden tenir retribucions diferents?.

Proposta: No en tinc cap perquè personalment no crec en les igualtats salarials per treballs equivalents, amb independència de l'esforç. Crec en una retribució mínima igual, i en l'esforç de cada u per una millor retribució.

Article 8

Discrepància: .4. “[e]n situació de necessitat o risc d'exclusió social gaudeixi d'una renda mínima garantida que li permeti desenvolupar una vida digna.” La assistència social no s'ha de pagar sempre en efectiu i els conceptes “necessitat” “risc” i “vida digna” són del tot elàstics i diferents persona a persona.

Article 9

Discrepància: .2. “[N]o es podrà dur a terme cap entrada i escorcoll...” a on, o de què o a qui? Ni escorcolls als aeroports?

Article 10

Discrepància: .1. “L]a família serà objecte d'especial protecció, amb independència de si les persones afectades han decidit viure sota una relació...” però és clar que els fills menors no han decidit res, en tot cas són tan sols els adults els que han decidit “[v]iure sota una relació heterosexual, homosexual, monoparental o de qualsevulla altra classe.”

menys, Discrepància: .2. “[L]a bigàmia i la poligàmia romanen prohibides per l'ordenament jurídic atès que atempten contra la dignitat de la persona.” De quina persona, si han decidit viure sota aquesta relació? L'ordenament jurídic en tot cas emanarà d'aquesta Constitució. No existeix, per si mateix amb independència de la Constitució.

Discrepància: .3. “[c]onciliació entre la vida familiar i la professional...” però no seria més ajustat dir-ne “vida laboral”, no sempre lligada a una “professió”?.

Discrepància: .4. “[L]'Estat fomentarà el repartiment equitatiu de les tasques de la llar....”. No és això contrari a l'Article 9? A on queda el respecte a la vida personal i familiar? Sense ingerències?

proposta d'esmenes a unanovaconstitucio.cat

Les he preparat per entrar-les a la Web adient, però com que hi ha una limitació a cinc esmenes i a tan sols una per article, i encara no he passat del Títol Primer, i ja tinc totes aquestes, ja veig que el sistema previst no és apte per esperits crítics, com jo. Aniré mirant-ho i ho entraré aquí, i un cop hagi acabat ja escolliré les cinc més importants.

Títol PRIMER

Article 2.1.

Discrepància: Sóc partidari de recuperar el Principat de Catalunya, per mantenir un lligam històric inigualable. Catalunya no és una part d'un estat històric indivisible que ara, per motius d'injustícia econòmica se'n vol segregar.

Proposta: La forma política i jurídica d'organització del Estat és un Principat, el Principat de Catalunya, amb un príncep elegit per sufragi universal cada sis anys, reelegible tan sols per un altre període consecutiu. I dues cambres, un Senat de representació territorial, elegit de entre llistes obertes i un congrés de representants dels partits polítics, escollits de entre llistes tancades. (es pot millorar).

Article 3.1.

Discrepància: Han copiat el que ja diu malament al Estatut vigent fins ara.

Proposta: La bandera de Catalunya continuarà sent la històrica: en camper d'or (groc o millor el codi Pantone) quatre faixes de gules (vermell o millor el codi Pantone). En escuts i segells: en camper d'or quatre barres de gules.

Article 3.3.

Discrepància: Amb la independència recuperada hem de passar full a l'11/9/1714.

Proposta: La Diada nacional se celebrarà cada any el dia en que s'hagi assolit totalment la independència de Catalunya i sigui novament un nou Estat lliure.

Article 4.2.

Discrepància: “[p]odrà ser emprat oralment i per escrit...”. I la llengua de signes?

Proposta: No en faig, però repenseu-ho.

Article 4.3.

Discrepància: El castellà no serà cooficial a la Vall d'Aran?

Article 5.

Discrepància: Si al .1. Diu que Barcelona és la capital, al .2. en lloc de Barcelona ja podria dir que els poders executiu, legislatiu i judicial tindran la seu a la capital i al .3. que el Consell de Ministres es reunirà a les capitals dels territoris representats en el Senat.

ningú altre mira el detall?

de la Justícia

Vaig desfullant la margarida del Principat de Catalunya que vull, i avui toca una mica de justícia.

Hem de remirar els drets individuals i com LES BRANQUES LEGISLATIVA i EXECUTIVA haurien de DECIDIR els QUÈ, PER QUÈ, QUAN i QUANT han de repartir entre els diferents QUI dels diversos nivells de governament, NACIÓ, DISTRICTE, COMARCA, MUNICIPI i POBLE, perquè cadascun decideixi COM fer-ho.

També hauria de quedar pel LA BRANCA JUDICIAL decidir sobre el seu repartiment entre els diferents nivells de governament. Tota malifeta, falta, delicte o qualsevol altre fet, que quedés circumscrit a un nivell de governament, hauria de ser dirimit dins del seu àmbit més proper, sigui un poble, municipi, comarca, districte o nacional.

Com exemple adjunto un document antic, tret de l'Arxiu Diocesà de Girona:

al segle XIII, aquí, aquestes coses ja les dirimien gent del poble, no calia cap justicier, i crec que aquest criteri, el coneixement que dóna la proximitat i la immediatesa de la solució, és el que ara hauríem de demanar a la nostra justícia

No ho faig més llarg perquè tampoc serviria de res. Qui ho vulgui entendre ho entendrà i qui no, no. Tinc pressa per dir el que he volgut dir abans de la publicació del Libre Blanc, que tinc ganes de saber si tenim alguna coincidència.

LIMITAR I PRIORITZAR

 Com que es tracta d'apuntar idees i temes, que en tot cas precisen de ser desenvolupats, corregits i concretats després d'enraonats i discutits, segueixo amb el que en porta això del governament, i per això me'n vaig al CAP&GRADE (per mi, Limitar i Prioritzar), del Rick Raddatz, de qui ja he parlat en altres moments i llocs.

Esta això relacionat també amb una entrada precedent, sobre com s'haurien de controlar el pressuposts del govern pel Parlament, i la Constitució.

LIMITAR els nivells de recaptació d'imposts (segrest de bens i llibertat dels ciutadans) i seguidament PRIORITZAR en QUÈ, PER QUÈ, QUANT, QUAN, QUI i COM s'han d'emprar els imposts recaptats, sense necessitat d'endeutar-se.

I, com que hi ha moltes maneres de matar puces, suggereixo, a tall d'exemple i perquè es vegi que hi ha qui cerca idees, un projecte del ja esmentat altres cops i en altres llocs, Mike Lee, Senador (R) per Utah (USA). Aquesta proposta li vaig escoltar d'una intervenció el 17/9/2013 a la AEI i ara (el 23/9/2014) la segueix defensant, recolzat també pel Senador Marco Rubio, tots esperant que els Republicans obtinguin una majoria el proper Novembre.

Com faig sempre, jo en dono la meva interpretació, no en faig cap traducció:

Dos nivells d'impost sobre la renda individual: 15% per totes les rendes fins a $87,850 (diguem uns €67.600) -el doble per parella casada- i un 35% per tota renda que excedeixi les dites.

Reducció de $2,500 del impost per cada fill depenent.

Reducció de $2,000 per exempció personal.

Deducció pels interessos d'hipoteca immobiliària aplicable a capitals <$300,000.

La recaptació s'estima podria ser 16-20% del PIB.

Ja veieu com es poden fer senzilles les coses, i no complicar-les perquè ningú entengui res.

Què, per què, quan, qui i com

El repartiment de responsabilitats. Veig quatre nivells de governament.

Govern nacional, o central, presidit i format per qui hagi aconseguit suficient recolzament del Parlament. Té la responsabilitat legislativa, de proposar al Parlament lleis pel bon governament, que les debatrà i podrà aprovar, esmenar o rebutjar. Les lleis, un cop aprovades pel Parlament, passen al Senat que les pot referendar o rebutjar motivadament, en qual cas serà votada a les Corts de Catalunya.

Aquí hem d'anar al que vaig entrar el 15/9/2014 sobre els Drets del individu, que són els que el govern central ha de mesurar amb les lleis, fixant QUÈ, PER QUÈ, QUAN I QUI les ha d'aplicar, deixant el COM a QUI ho hagi de fer, considerant els quatre nivells de governament: NACIONAL, DISTRICTE, MUNICIPI i POBLE, que decidiran COM les han d'aplicar en consonància amb les seves circumstàncies i necessitats del seu territori i la seva població.

El QUÈ i QUAN ha de fer i pot fer, i COM, el govern NACIONAL ha de quedat fixat i limitat molt clarament a concisa a la Constitució, de tal manera que no pugui sortir del guió, i la resta serà cedida a les administracions més properes al ciutadà.

Mai he pretès fer tot un programa nacional, d'un estat. He volgut proposar idees per ser enraonades, corregides, ampliades assegut tranquil·lament amb altres al voltant d'una taula, amb aquell esperit de “parlem-ne”, però no he trobat ningú, fora de la família i quatre amics a qui mai he volgut involucrar.

Mentre no hi hagi novetats, crec que seguiré proposant temes.