Per mi ha estat una lliçó...

de Democràcia, Política i Parlamentarisme.
Si algú creu que encara és a temps d'aprendre quelcom i sap anglès (parla clar i lentament), crec que paga la pena escoltar-lo (dura una hora i també es pot veure-hi la transcripció). 

http://youtu.be/pbsa0EiHa7c

no deixeu que aquest missatge es quedi a la bústia o es mori al vostre mur, feu-lo córrer, compartiu, comenteu!

Aquell Phelipe, tan rey, era un fatxenda...

perquè un servidor, que s'ha d'il·lustrar en el que no li varen ensenyar a l'escola, mira a la GEC, UTRECHT, Tractat de, i em diu que per aquest tractat de l'11/4/1713, que fou complementat pels de Rastatt (*) i altres tractats menors, 

"Felipe V fou reconegut rei d'Espanya i de les Indies, però perdé les possessions euopees [...] Frederic-Guillem I obtingué el reconeixement  del seu títol de rei de Prússia i rebé l'alt Gelderland. Savoia rebé una part del Milasenado i l'illa de Sicilia (que després canvià a Àustria per Sardenya). Holanda rebé vuit places fortes de Bélgica [...]. La Gran Bretanya conservà Menorca i Gibraltar. 
(*) 6/3/1714: [...] L'emperador (Carles VI -el nostre Carles III) rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella: Flandes, Sardenya, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana..." 

com podia, doncs, aquell home presentar-se el 1716 com rei de Jerusalen, de Cerdenya, de Córsega, de los Algarbes, de Gibraltar, i donar-se títols de Àustria, de Borgoña, de Bravante, de Milà, d'Abspurg, de Flandes, del Tirol... ? doncs he de creure que es feia el fatxenda i li agradava més ser rei de molts regnes que no pas d'un sol i perquè no ho era rei d'España, España era una idea dels que vivien d'ella, els manaires de Madrid, a l'entorn d'un rei de molts llocs, i aquests manaires no volien ser funcionaris de Murcia, Toledo o Jaen, i van crear aquesta idea de España, una i grande. 

I els manaires, aprofitats, a l'entorn d'un rei o d'un president d'una República, o d'un dictador o d'una dita democràcia, segueixen defensant aquesta idea d'unitat, pels seus interessos, no pels interessos del poble, ni d'una minoria. 

España, una?

No me'n puc estar en veure com se l'agafen amb paper de fumar per un títol: España contra Catalunya. 
Qui no recorda un España contra la URSS, en que onze amb pantalons curts varen vèncer el comunisme? o un España contra Anglaterra, la pérfida Albion? Es que España mai ha anat contra ningú? Mai ha guanyat cap guerra? Ni contra Catalunya?.
Però, es clar, la tan "cacareada" España una, perquè no ens ho expliquen? 
Jo sóc un home senzill, i quan em presento, quan dic qui o què sóc, dic jubilat, aprenent, creatiu polític o Promotor 1r i encara únic d'uns partits polítics.
Sabeu, saben els castellans, com es presentava el seu rey? És a la pàg. 3 del NUEVA PLANTA DE LA REAL AUDIENCIA DEL PRINCIPADO DE CATALUNYA

però us ho diré més clar:
Don PHELIPE POR LA GRACIA DE DIOS, Rey de Castilla,
de León,
de Aragón,
de las dos Sicilias,
de Jerusalen,
de Navarra,
de Granada,
de Toledo,
de Valencia,
de Galicia,
de Mallorca,
de Sevilla,
de Cerdeña,
de Córdova,
de Córcega,
de Murcia,
de Jaén,
de los Algarbes,
de Algezira,
de Gibraltar,
de las Islas de Canária,
de las Indias Orientales,
y Occidentales,
Islas, y Tierra firme del Mar Occeano,
Archiduque de Austria,
Duque de Borgoña,
de Bravante,
y Milán,
Conde de Abspurg.
de Flandes,
Tirol,
y Barcelona.
Señor de Vizcaya,
y de Molina, &c.
Marqués de Castel-Rodrigo,
Primo, Cavallero del Insigne Orden del Toyson de Oro,
de mi Consejo de Guerra,
Governador, y Capitàn General del Exército,
y Principado de Cataluña.
Regente, y Oidores de mi Real Audiencia de la Ciudad de Barcelona.


1. POr quanto, por Decreto de nueve de Octubre del año próximo passado señalado de mi Real mano, he sido servido de dezir, que haviendo con la assistencia Divma, y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis Armas esse Principado, toca a mi Soberania establecer Govierno en él, y a mi Patemal Dignidad, dar para en adelante, las mas saludables providencias, para que sus Moradores, vivan con paz, sosiego, y abundancia, enmendando en los malos, la opressiórs. que se ha experimentado (en las turbaciones passadas) de los buenos. Para cuyo fin, haviendo precedido...

Els historiadors que treballin tant com vulguin, i els polítics poden dir el que vulguin, i mirar i remirar papers, però España l'han inventada i defensada els interessos i els interessats.
Jo, per mi, amb aquesta pàgina ja ho tinc clar que, de España única, tan sols per la ocupació del 1714, per les armes castellanes ajudats pels francesos i altres i d'un rey que primer ens va deixar (com aquella, se'n va anar...) i després varem rebutjar, però ens va vèncer perquè eren més, i sempre ho han estat, i ara segueixen essent més i sempre han tingut i mantingut les armes.

Quina parida!

que subtils que són aquests caps pensants, i negociadors i pactants polítics nostres... la data, el 9 de novembre perquè en la forma anglesa això s'escriu 11/9/2014 !!! i així repetim l'11/9/2014, i això ens il·lusiona, que eixerits!
I la pregunta, dos per falta d'una! 
"Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" SI / NO
"Vol que aquest Estat sigui independent?" SI / NO
Si a la primera es vota NO, cal votar la segona?
Si algú diu NO a la primera i SI a la segona, serà vàlid?
Es pot dir SI a la primera i NO a la segona o SI i SI a 
ambdues-
Vaig oint els tertulians de Divendres, de la TV3, i prometo seguir callat fins primers de gener, si es calma l'ambient, que serà ben difícil amb tants parlants i escrivents com hi ha.
Pensem:
70% SI volem que Catalunya esdevingui un Estat, dels que
45% SI volem que sigui Independent.
30% NO volen que esdevingui un Estat, ni que sigui independent, és clar.
Qui i com interpretarem el resultat?
Els que volem un Estat independent som minoria.
Els que no volen la independència, són majoria (30+25=55)
i aquest 25% que vol ser un Estat, què vol ser? qui ho interpreta?
Aquests polítics professionals que tenim de manaires han sortit del poble, i si no tenim un poble més preparat, més exigent, amb millor criteri, no tindrem millor polítics.
Poso un exemple del que vull dir amb una imatge il·lustrativa:

aquest pas de vianants creua el carrer Concepción Arenal a l'alçada d'Escòcia i Av. Meridiana. Per si sou dels que no es fixen en les coses petites, les papereres són al costat del pas del ciclistes i, per mi, és un nyap, però això hi ha qui ho ha pensat i proposat, hi ha qui ho ha acceptat, uns altres que ho han manat fer, altres que ho han fet i altres que ho han acceptat i pagat. I ningú ha pensat que qui va amb bicicleta no llença papers a la paperera, i que si un vianant, pot ser un nen, vol llençar un paper ha d'invaïr el carril bici. I ningú ha tingut el coratge de dir  "és un error, ens hem equivocat, l'hem espifiat". Tothom calla, i va vivint "del cordero", com deia aquell. Així és el nostre poble, i els nostres polítics, que han sortit d'ell i per ell.
Un nyap rere un altre. Això s'acabarà com aquell: "Gran caca, no jefe (llegiu jefes)", i el poble? Recordeu La Trinca i el Califa.

Vacances aprofitades...

he aprofitat aquest descans del desembre 2013 per anar a dinar a casa d'un vell amic, d'aquells de fa gairebé seixanta anys, i crec que els dos varem gaudir d'un bon àpat, gracies a les seves qualitats culinàries i que ha estat un molt bon amfitrió i hem gaudit també, no tan de vells records, que n'hem recordat pocs (no estem instal·lats en la nostàlgia) si no de les vivències actuals, ben diferents l'un de altre, però ambdós satisfets de poder-les compartir. Gràcies Josep.

Vacances d'hivern...

Em prenc unes vacances d'hivern, no tant llargues com per dir-ne hivernar, ni tampoc per dedicar-me al dolce fare niente, perquè em dedicaré a altres tasques més pràctiques que no pas la creativitat polític i la crítica cívica, però el que és amoïnar-me pel que fan o diuen els polítics de partit, actius o inactius, votats o no; ni del que fan o diuen les moltes plataformes dites ciutadanes, representants del poble que no els ha votat, per dissimular que també fan política (tots en fem encara que no ho sapiguem, com aquell que no sabia que escrivia en prosa); ni tampoc amoïnar-me pel que escriuen o diuen els escrivents i parlants remunerats, i no fan perquè el seu paper és tan sols opinar (n'hi ha, però, que quan estan al Parlament, si hi són, no opinen res i tan sols obeeixen els dits alçats, però mai a qui els aixeca el del mig).

Aquestes dites vacances d'hivern, en realitat ho són sols d'aquest desembre del 2013. Vull allunyar-me del minut a minut, i hora a hora, i dia a dia de remenar, un cop i un altre, sempre la mateixa merda, sempre donant voltes als mateixos dubtes i a les mateixes pors i a les mateixes doctrines i consignes.

Ja sabeu, qui m'hagi vist en altres moments, que sóc fan de León Felipe, i en reiteraré uns versos perquè, són tan actuals !:

Quién lee diez siglos de Historia
y no la cierra
al ver las mismas cosas siempre
con distinta fecha? ...
Los mismos hombres,
las mismas guerras,
los mismos tiranos,
las mismas cadenas,
los mismos esclavos,
las mismas protestas,
los mismos farsantes,
las mismas sectas
y los mismos poetas ...

¡Qué
pena,
qué
pena
que
sea
así todo siempre,
siempre de la misma manera!


I m'enretiro; que diguin i facin el que vulguin i com vulguin, uns i altres, jo veure passar aquest desembre del 2013 sense fer-hi res, ni en civisme ni en política, i ben segur en rebré conseqüències del que facin, però sempre ha estat així, tard o d'hora el poble acaba rebent més conseqüències del que fan els polítics que no pas beneficis. Vivim enganyats, però més val no saber-ho.

Recordo que els meus blogs i murs:

http://rntorramilansroca.blogspot.com
http://www.facebook.com/rntorramilansroca
http://partittransversalcatala.blogspot.com
http://www.facebook.com/ptc.partittransversalcatala

i 

http://rmtorramilansroca.blogspot.com
http://www.facebook.com/Promotor1rAPTpRC 
http://apetepcat.blogspot.com 
http://www.facebook.com/apt.acciopragmaticatransversal

ja han estan pràcticament inactius des de primers d''octubre passat, i ara quedaran aquests actuals de vacances fins el gener del 2014

http://torramilansrocaramon.blogspot.com
http://www.facebook.com/torramilans.roca.ramon

(no he aconseguit cap resultat positiu, però ja veieu que treballar, he treballat).

Si algú em vol dir quelcom, no enviar-me enllaços, ni invitacions ni suggerències o parides d'altres, pot fer-ho a:

torramilans.roca@gmail.com que serà l'únic lloc que miraré fins el gener.

I que sigui el que hagi de ser.

P.S.: També deixaré inactius els diferents llocs de Twitter. No m'hi he acabat de familiaritzar i el trobo massa efímer. Invita poc a pensar ni a reflexionar. Disculpeu aquells que he demanat seguir i els que he acceptat com seguidors. Ha estat feina inútil.

En un debat de FCO he entrat aixó...

Estic molt d'acord amb la Nuralshams i és per això que fa temps vaig pensar que era necessari un partit nou, sense cap lligam amb els polítics de torn, era el meu primer projecte, el partit ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL, per oferir un projecte del país que voldríem ser quan fóssim independents, un país il·lusionant per ciutadans que desitgessin ser-ne i n’estiguessin orgullosos de ser-ne, perquè es parlava, i es segueix parlant, de ser independents però no de que en volem fer d’aquesta independència, i per seguir essent com som, en passarà allò que ja ens ha passat: “AMB FRANCO ESTÀVEM MILLOR”, i la propera potser serà; “A ESPAÑA ESTÀVEM MILLOR”.

No vaig tenir cap èxit amb el projecte, perquè sóc un senzill jubilat, i sempre m’he quedat sol a on sóc, però vaig tenir una altra idea, en lloc de pensar en la nova nació, que ningú sembla pensar-hi, ja ens hi trobarem, si hi arribem, vaig pensar doncs que calia un partit per treballar tan sols per la independència, sense implicar-se en la futura governabilitat, que ja se’n cuidaria la APT.

La nova idea fou un PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, que serviria tan sols per això, per treballar tothom plegats, sense cap altra etiqueta ni ideologia que la INDEPENDÈNCIA, i en assolir-la, ja seguirien els partits cadascun amb les seves propostes per la nova nació (que jo proposava tornés a ser el PRINCIPAT DE CATALUNYA, amb un Príncep electe cada sis anys), però també en això he seguit jo solet, perquè sembla que el que es porta són les plataformes, que són molta gent però que no decideixen res, perquè són els partits, i els polítics elegits, els que han de manar.

Catalunya no és partida entre partits, com aquell mapa mal pintat, i veig que una majoria segueix pensant que es tracta d’aixó, de repartir-se Catalunya, com aquell que talla un pastís, aquest trocet per aquest, aquest per aquell, i l’altra pel de més enllà, com aquest mapa que anem pintant, segons diuen les enquestes, massa sovint, i les eleccions de tan en tan.

JO NO SÓC D’EIXE MÓN!

Veient una enquesta......

De no sé quí i crec que publicades al Nació Digital, i que s'han comentat abastament.
Aquí des de fa temps que combreguen, els que ho fan, amb rodes de molí. El poble s'ho empassa tot amb molta credulitat. 
Poso aquí el que he fet, i no crec que calgui dir més, qui vulgui creure, que cregui. Jo no. Jo sóc incrèdul de mena.

Avui toca civico-política.

Ningú ho veu tan clar com jo?

Els escrivents i parlants a sou, dits periodistes i tertulians, van parlant de la Doctrina Parot i de la Sentència del TEDH derogant-la, i el mal que fa aplicar la sentència als delincüents sexuals, ignorant, penso, el que segueix (que ho trac de la Viquipèdia):

“La doctrina Parot és el nom vulgar amb el qual es coneix la jurisprudència establerta en la sentència del Tribunal Suprem espanyol de 28 de febrer de 2006 (STS 753/2006), que denega l'acceptació de recursos d'excarceració a presos que no hagin complert la condemna íntegrament, en el cas que sigui de 30 o més anys de presó. Aquest nou marc jurídic suposa que presos condemnats a través del Codi Penal de 1973, que fins la data de la sentència sortien de la presó després de complir entre 18 i 20 anys d'internament gràcies a l'aplicació dels beneficis penitenciaris, hagin de romandre empresonats fins a un màxim de 30 anys.”

“El president de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Javier Gómez Bermúdez, va anunciar el 2 de març de 2006 que aquesta mesura, tot i ser aplicable a encausats, afectaria majoritàriament els membres d'ETA, alguns components del GRAPO i el narcotraficant José Luis Charlín. A la pràctica, aquesta mesura ha estat estesa també a altres delictes penals. Alguns presos d'ETA afectats per aquesta mesura són: Henri Parot («Unai»), Iñaki de Juana Chaos, José Javier Zabaleta Elósegui («Baldo»), Antton Troitiño o Juan Antonio López Ruiz («Kubati»). Altres presos han estat Ismael Miquel Gutiérrez (GAL) o Gustavo Romero Tercero, condemnat per assassinat, agressió sexual, maltractament i robatori.”

O sigui que aquesta sentència fou pensada pels presos d'ETA, perquè estiguessin més anys a la presó, per complaure la plataforma de les dites “Víctimas del terrorismo”, no per que hi estiguessin condemnats per delictes sexuals o d'altres, que també varen ser-ne perjudicats, però que abans sortien tranquil·lament després de complir la sentència amb les reduccions, i nungú “s'esquinsava els vestits”, como ara fan escrivents i parlants, per seguir cobrant la pitança.

I la justificació de la derogació:


“El 21 d'octubre de 2013 la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans es va pronunciar en el mateix sentit que havia fet anteriorment, donant la raó a Inés del Río, que hauria d'haver estat excarcerada el 2008, ordenant la seva posada en llibertat, i sentenciant que la interpretació jurídica per a allargar la seva estada a presó vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans. El tribunal d'Estrasburg declarava així il·legal i derogava la doctrina Parot en una decisió definitiva que no admet recurs. El govern espanyol havia reconegut la dificultat d'una sentència que li fos favorable i esperava aconseguir-ne una que si més no fos ambigua. L'endemà, Inés del Río sortia de la presó, tot i que la indemnització de 30.000 fou bloquejada a petició de la fiscalia per a destinar-la a pagar les responsabilitats civils fixades per a les víctimes de Del Río. Antton Troitiño, detingut des del juny del 2012 al Regne Unit, també fou alliberat el mateix dia. El 20 de novembre de 2013, un dels autors de l'atemptat de Vic de 1991, Juan José Zubieta Zubeldia, surt de la presó.”

Com que els nostres justiciers semblen actuar més per reacció que no pas per acció, així els va sortint. No ens en sortirem si no ens en sortim i ho sabem fer millor, m'explico?

tinc una sana enveja...

De la situació a Escòcia i el seu referèndum. 

http://www.scotreferendum.com/blog/

Ells es varen unir a Anglaterra, Gales i Irlanda del Nord per l'Acta de Unió del 1707.
Catalunya i els catalans, foren vençuts, ocupats pels castellans l'11/9/1714 i units a España i dominats a partir de la Nueva Planta de la Real Audiència del Principado de Catalunya, del 16/1/1716 i totes les lleis que l'han seguit fins ara, com part considerada i ciutadans d'una nació en la que estaran sempre en minoria i dominats, fins que no decideixin independitzar-se. 

Una mica d'humor...

      

                                         crec que quan sabré el resultat d'una consulta sobre la independència de Catalunya, ja tindré aquesta pinta. 
(l'humor benhumorat que no ens manqui).

Per què varem voler canviar de rei.

De “The deplorable History...”

llibret editat el 1714, al que ja m'he referit en altres ocasions:

pp.1 i 2. “After the Declaration of War against France and Spain, bearing Date the 4^th of May, 1702. one of the first Actions of Importance, was the memorable Expedition made against Cadiz [...]. By this Treaty of Alliance, among other Things, it was stipulated, That the Arch.Duke Charles (*), being undeniably entitled to the Spanish Monarchy , by virtue of a Renunciation from the Emperor his father, and from de King of the Romans his elder Brother, should come in person to Lisbon, attended by a Royal fleet, and an Army of 12000 Men, two thirds English, an one Dutch, to which the King of Portugal was to join 13000 Portugueze, at the Expence of the Allies and 15000 more at his own.” (*) (who had before been Proclaimed at Vienna).

Aquesta n'és la meva interpretació:

Després de la Declaració de Guerra, de data 4/5/1702, una de les primeres accions de importància fou la memorable expedició feta contra Cadiz [...]. Per aquest Tractat de Aliança, entre altres coses, fou estipulat, que Arxi.Duc Carles (*) tenint innegablement el dret a la Monarquia Espanyola, en virtut de la renúncia de l'Emperador, son pare, i del Rei dels Romans, el seu germà gran, hauria de vindre en persona a Lisboa, assistit per una flota reial, i una força de 12000 homes, dos terços d'anglesos, i un d'holandesos, als que el rei de Portugal hi ajuntaria 13000 portuguesos, a costos de la Aliança i 15000 més a costa seva”. (*) (que ha estat abans proclamat a Viena)

Això ho trec dels Dietaris de la Generalitat (1701 a 1713).

p.456. El divendres, 30 de maig 1704 escriviem al rei Phelipe quart:
“Señor. En papel del 27 del corriente mes de mayo participó a los tres comunes de la Deputación, ciudad de Barcelona y brasso militar el lugarteniente de vuestra magestad en el principado las noticias con que se hallava de descubrirse de sus costas una esquadra o armada maritima enemiga de ingleses y olandeses, aunque con la expreción de que le acistían motja m'heivos para jusgar, seguintse en drechura su rumbo a levante, quando el día siguiente se avistó a la ciudad de Barcelona y por la tarde empessó a dar fondo en sus sercanías en cuyo intermedio de tiempo por lo diletado y desabrigrado de la costa se introdugeron algunos pliegos con nombre del príncipe Darmestad sin poderse averiguar los arcaduzes. Y porque llegaron originalmente pusieron en manos del lugarteniente de vuestra magestad con toda promptitud los presidentes de los comunes en cumplimiento de su obligación e innata fídelidad sin dejar ver a nadie su contenido. En tales circunstancias después de haverse offrecido los refferidos tres comunes nuevamente a la disposición del lugarteniente de vuestm magestad en su real servicio y concervación de este principado y ciudad, en el devido y amable dominio de vuestm magestad, han velado incesantemente en discurrir, premeditar y pragticar quantos medios y expedientes se puedan encontrar formando al presente la ciudad de Barcelona una coronelia muy numerosa de sus gremios, capitaneada y governada de la noblesa para la mayor defensa con varías màs disposiciones de esquadras y quadrillas para la quietud pública como prevenir los acosos e incidentes que en el de un bombardeo puedan succeder, sin cessar la Diputación como todos los naturales de quanto pueda condusir a los mesmos fines. Pero hallandose el principado con tan pocas tropas regladas con varios puestos amenassados en capital de Barcelona con las fortificaciones exteriores desechas, la brecha del último sitio sin cerrar y avierta, desprovehida de municiones y pretechos de guerra todo lo que afflije inexplicablemente al amor y fidelidad de estos vassallos, majormente encontrandose en los estrechos términos de no hallarse con caudales de poderlos suplir por si. Y si bien contribuiran con vidas, assiendas y quanto puedan a lo que condusca al mayor servicio de vuestm magestad, por este y por el inviolable amor que entrenyablamenu le professan se ponen humilmente a los reaes pies de vuestra magestad supplicando las mas effectivas y promptas disposiciones y promptas disposiciones y socorros que provengan y resguarden las invaciones que se amanessen, como lo espeman del paternal amor que veneran en la cathólica y real persona de vuesta magestad.”

El diumenge, 15 de juny 1704 rebiem aquestes:

p.466. “El rey. Diputados, haviendo puesto en mis manos el duque de Medinasidonia vuestra carta de 30 del passado dando qüenta de haver arribado el príncipe de Darmestad a la vista de esta ciudad con la armada enemiga, y que havía empassado ha hazer desembarco para hostalisarla sin que mi justicia y el encarimiento de tan afortunados successos como los que nuestro senor va concediendo a mis armas hayan bastado a detener el furor de los enemigos que por todas partes aunque inutilmente intentan oponerse, he querido manifestaros vuestras leales expressiones y la confiança con que quedo de que en esta ocasión como en todas he de aver a vuestra fidelidad y amor la defensa de essa ciudad y principado, nunca, mas assegurada que aora que la he puesto solamente en el valor de essas naturales motivo que tube siempre muy presente para sacar mis tropas regladas de esse principado. Y assí devo sperar que correspondiendo a esta confiança logren en su defensa toda la gloria que merece su fidelidad y mis enemigos el major escarmiento y desenganyo, y he dado orden a mis virreyes de Aragón, Valencia y Navarra para que con la major brevedad ajuden a vuestra defensa con las armas, munisiones y demás disposiciones que les dictare su zelo a mi servicio, en inteligencia de que me hallo con noticias ciertas de que el conde de Tolosa con la armada del rey mi abuelo con mis galeras de Espanya va en vuestra defensa la buelta de essa ciudad, aviendo passado ja de Cartagena con que devo suponer avrén llegado a las manos con los enemigos y arrojándolos de essos mares. Del campo real sobre Portalegre, a 7 de junio de 1704. Yo, el rey. Antonio de Ubilla y Medina.”

“Illustres señores. Oy sabado a las seys de la manyana llegó a este real campo el expreso que vuestra señoría me ha despatchado yente y viniente, y immediadamente pasé a poner en las reales manos del rey la carta y representación le aze con motivo de aver dado fondo a la vista de essa ciudad la armada enemiga y empessado a hazer desembarco por la parte del rio Besós y estando su magestad con muy particular gratitud al zelo, amor y fieles deseos con que vuestra senoría en esta ocasión manifiesta y accredita su innata fidelidad, dando exemplo a sus vassallos en adelantar su major seervicio, ha mandado responder a vuestra señoría en los términos que reconocera de la adjunta real carta spero en Dios que vuestra señoría se ha de hallar gloriosamente libre de un cuydado de tanta consideración, y su magestad atenderrá siempre con su real carinyo a conservar y mantener a vuestra senoría en su justo suave dominio, con mi grande obligación y singularíssimo affecto no sesard jamds de interponer a sus reales pies los mds eficaces offïcios para quando condusga a la major satisfacción de vuestra senoría, deseando merecer la continuación de sus órdenes y favores, y que nuestro senor prospere a vuestra señoría en su major lustre felices anyos. Campo real sobre la plasa de Portdegre, a 7 de junio 1704. Fideles señores beso la mano de vuestra senoría su major servidor Medinacedonia.”

i torno a The Deplorable History of the Catalans...

(no em canso de dir-ho, perquè segueix essent igual de deplorable)

p.3 “That the Reader may better understand the design of this Expedition, it will not be improper to observe, that the Kingdoms of Arragon and Castile, tho' united to long ago by the Marriage of Ferdinand and Isabella preserve their ancient Enmities, and the Castilians since the Death of King Charles II. had espoused the French Interest with a warmth little expected from a Nation formerly of so different an Interest, which Motive alone was a sufficient Reason for the People of Arragon to wish well to the Title of the House of Austria.”

“Thus under the name of Arragon is contain'd, not only the antient Kingdom so called, but likewise that of Valencia, and the Principality of Catalonia : The Valencians were very well inclin'd, but the Caralonians gave such Indications of their Zeal for their Lawful Sovereign, that Queen Anne.by the Advice of Her Ministry, thought fit to dilpatch Mr. Crow, who had great Interest and Credit with the States of the Principality, to Treat with them about a Revolution, in which that Gentleman used a great deal of Dexterity and good Conduct, and for his Assistance, and the Encouragement of the People had, the following Credential Letter.”

I la meva interpretació:

Per tal que el lector pugui comprendre millor el disseny d'aquesta Expedició, no és pas inadequat fer la observació que els regnes de Aragó i Castella, encara que units des de tant de temps pel casament de Ferran i Isabel, encara preservaven llurs enemistats, i els castellans, des de la mort del rei Carles II, han abraçat els interessos francesos amb un caliu poc esperat d'una nació abans de tant diferents interessos, el qual motiu era una raó suficient per que la gent de Aragó desitgés millor el títol de la casa de Àustria.

D'aquesta manera, sota el nom de Aragó està no solament l'antic reialme això dit, si no que també el de València i el Principat de Catalunya: els valencians estaven molt inclinats, però els catalans donaven mostres del seu zel sobirà legal que la reina Anna, per consell del seu ministre, pensà adequat enviar a Mr. Crown, que tenia gran interès i crèdit amb els estats del principat, per tractar amb ells spbre una revolució, en el que dit cavaller emprava força destresa i bona conducta, i per ajudar-lo, i encoratjar la gent, tingué aquesta Carta Credencial.

La carta a la p.4:

“ANNE by the Grace of God, Queen of Great-Britain, France, and Ireland, Defender of the Faith. To the most Illustrious, most Noble, and most Excellent Lords, Dukes, Marquisses, Earls, Barons, Nobles, Gentlemen, Magistrates of Towns Governors of Places, and to all Officers Civil and Military whatsoever, as well of the Principality of Catalonia, as of any other Province in Spain, to whom these Presents may come Greeting. Having Arm'd Ourselves in Defence of the Liberties of Europe, in order to reduce the Exorbitant Power of France, and disappoint Our Neighbours Aims at Universal Monarchy [...]. This 7^th Day of March, in the Year of our Lord 1705 [...].”

i la meva interpretació:

 Anna, per la gràcia de Déu reina de Gran Bretanya, França i Irlanda, defensora de la fe. Als molt il·lustres, molt nobles, etc. [...] tan del Principat de Catalunya com de qualsevol altra província de Espanya, a qui la present pugui arribar, salutacions. Havent armat nosaltres mateixos en defensa de les llibertats de Europa, a fi de reduir la exorbitant potència de França i la desil·lusió dels nostres veïns en llurs aspiracions per una monarquia universal [...]. Aquest dia 4/3/1705.

Nota: El Pacte de Gènova, tractat signat el 20/6/1705 entre representants de Catalunya i el plenipotenciari de la reina de Anglaterra, Mitford Crowe, pel que Anglaterra es comprometia a desembarcar tropes per secundar l'alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III.

p.5. “The Fleet and Forces proceeded directly toward Barcelona (having first set Major General Ramon Basset a shore at Denia to begin the Conquest of Valencia) and arrivedd there the 12 of August 1705.”

la interpretació:

La flota i les forces anaren directament cap a Barcelona (havent primer desembarcat el General Major Ramon Basset a Denia per començar la conquesta de Valencia) i arrivaren allà el 12/8/1705.

Dels Dietaris: El diumenge 4 de octubre 1705 rebiem aquesta:

p.627. “En aquest mateix dia han ordenat sas senyorias a mi, secretari i escrivà major del General, cusís y continuàs en lo present dietari un bitlet del excel·lentíssim senyor don Francisco de Velasco, llochtinent y capità general del present Principat, del dia present, que han rebut a las dos horas de la tarda, ab lo qual és servit insinuar-los de que, havent arribat lo cas de la capitulació de esta capital, ho partidpava, per a que discorreguesen lo que podia ésser de son mayor consuelo acerca sos interessos, proposant-le·y com més llargament de dit bitllet és de véurer, que és assí cusit y signat de número CXXXXI y del tenor següent:”

p.628. “Haviendo llegadoya el caso en que es preciso entender en la capitulación de esta plassa, me ha parecido indispensable en la obligación de mis cargos participarlo a vuestra señoría, para que en su intelligencia discurra lo que juzgare de su mayor consuelo y conveniencia azia sus intereses, proponiéndomelos con la brevedat possible, porque para la formación de los artículos se ha de tener presente. Dios guarde a vuestra señoría muchos años. Barcelona, 4 de octubre de 1705. Don Francisco de Valasco. Señores ilustres y fiddíssimos diputados del General de este Pincipado.”


p. 633. “En aquest mateix dia (dimecres 14/10/1705) per lo Portal de Àngel de la present ciutat han entrat lo exèrcit dels aliats que serveix al rey, nostre senyor, Don Carlos Tercer de Àustria, que Déu guarde, ab molt arreglament y fina correspondència ab los paysans, essent estat entre les deu y las onse de la matinada”.

Aquest treball està orientat a donar informarció per que cadascú tregui llurs conclusions. No es tracta d'adoctrinar ningú sino de desmuntar la història que ens han volgut fer creure.

La dita Guerra de Successió no era entre castellans i catalans, era una guerra europea, entre les forces que en aquell temps eren Europa, els reis de Gran Bretanya, França (una part) i Irlanda, Àustria, Holanda, Portugal, contra el reis de Castella i mig món, segons ell es nomenava, i comte de Barcelona, i el seu avi el rei francès. El Phelip cinquè de Castella, i quart de Catalunya, lluitava, amb els seus aliats, contra la Gran Aliança europea, i Catalunya, veient com li anaven i havien anat les coses amb els castellans i els francesos (les cartes del 1704 en són tan sols un exemple, de guerra), ja ens havien anticipat al 4/10/1705. Qui ens bombardejava atacant Phelip V, passaava a ser rei, i el que era rei, després ens va bombardejar. Sempre em sigut els ases dels cops. Sembla que sigui aquest el nostre destí.

I MANCA DIR BEN ALT, QUE NO VOLEM ESTAR FORA DE EUROPA.

QUE NO SOM REPRESENTATS PER LA "ESPAÑA, UNA, GRANDE Y LIBRE". 

QUE VOLEM TORNAR A SER UNA NACIÓ LLIURE DINS DE LA COMUNITAT DE NACIONS LLIURES DE EUROPA I DE LA U.E.

per qui vulgui saber de que parlem

quan parlem del 

                                                                                                                           

la amnistia del Felip IV, V de Castella.

Traducció automàtica, per Google Traductor, de l'amnistia que en oferia Felip V. per la gràcia de Déu, Rei del CastilIe, Lleó, Aragó, València, etc.

Text en anglès tret de THE DEPLORABLE HISTORY OF THE CATALANS, perquè els que no en saben, vegin que també se'n pot entendre una bona part, millor que res.

Tot i l'obstinada ceguesa amb la qual els nadius i els habitants del Principat de Catalunya continuen negant-se a complir les obligacions que han contret pel jurament que han pres a mi com als meus súbdits, sense tenir la menor relació amb la clemència generosa amb la que el meu Paternal Compte, oblidant-se de la seva indignitat, els ha ofert el seu perdó, i per restablir al meu gràcia i favor, seria un motiu just, ara que es veuen reduïts en tan estret compàs de la terra, i gairebé fins a l'últim sospir, per usar-los amb el rigor possible d'una manera adequada a la seva rebel·lió, i posar-los sota la meva obediència per la Conquesta, veure els meus tropes que estan molt superior a Catalunya i pot ser augmentada a diari en cas de necessitat, pel que fa als èxits feliços amb què Déu ha tingut a bé beneir la justícia del meu causa; No obstant això, la clemència i la compassió que tinc, naturalment, dels meus temes prevalen amb mi sobre qualsevol altra consideració: l'ésser i sensat per part seva, que a través de frau, i els informes d'avantatges imaginàries, la violència, força, i els temors de les hostilitats, que els seus propis protectors poden exercir sobre les seves persones i propietats, en lloc de la seva pròpia inclinació, han estat les raons de la seva contínua en la seva desobediència a mi, malgrat el jurament que havien fet a mi, i sent així mateix persuadit que ara estan convençuts del seu error per la seva pròpia experiència, i es va recuperar de les pors que tenien dels seus enemics, veient com mina de molt, amb els de el rei, el meu avi, són superiors a ells, estic disposat a donar-los una nova prova del meu afecte paternal clemència, i la Gràcia, en la concessió per aquesta un nou indult i Amnistia complet a tota la Ciutats, pobles, municipis, dels capítols, el clergat, Laics, punts en comú, i totes les altres persones el que sigui, de quina qualitat, condició o edat foever que siguin, els nadius d'aquest Principat de Catalunya, declarant. Que cap d'ells pot ser molestat ara o més endavant, per haver estat coucern'd d'aquests problemes, per haver violat la fidelitat que havia jurat a mi, van fomentar la rebel·lió, sedicions excitades, transferir la seva lleialtat a un altre príncep, donant-li Assiftance, manté les seves tropes, i els dels seus aliats, es van resistir als meus braços, els meus disobey'd lleis i mandats, i els dels meus  Virreyes, Governadors, o minsters, i en fi, sobre la presència o no relacionats amb el mateix motiu a.

La meva voluntat i desig, que tots aquests motius es considera com si estiguessin contingudes expressament en Presents thesf, i en especial en ell s'esmenten, que no pot ser imputada a ells per al futur, i qualsevol problema o trastorn donat sobre aquest compte; remetre a ells, i perdó des d'ara per sempre, tots els seus crims esmentats, no només pel que fa als càstigs corporals, però ALF quant a multes i confiscacions de finques, la nostra voluntat de ser, que siguin donats d'alta i absolt pel que fa a les seves persones i propietats, i que no proceeedings fer againt aquestes ciutats, ciutats, punts en comú, o persones privades, sinó per contra, al comandament de tots els tribunals i jutjats en absolut, per mantenir un perpetu silenci sobre ella, revocant i anul·lant totes les actuacions que han començat en contra d'ells: Perquè jo plena i absoluta perdonar i esborrar TOTS ELLS, i que reben tots ells amb entusiasme dins les meves protecció. 

A condició, però, que per tenir un títol només per l'amnistia i l'indult general, que seran tots els obligats el termini de dos mesos després de la publicació de les presents a Catalunya, per assistir als meus generals perquè la seva obediència, i les meves ordres i executar i els de l'esmentada Generals, declarant a la vegada, per aquesta, que els que no es presentin dins el termini de dos mesos, el que se'ls ha donat l'últim retard, després, es considera com rebels, i el culpable d'alta Traïció a la Pàtria, i en aquesta qualitat de processament d'acord amb el rigor màxim de la Llei, i pel que tindrà motius per imputar només a ells mateixos les calamitats terribles que es dibuixen a si mateixos i les seves propietats, i el Destrudion dels Pobles que habiten , per no haver acceptat el favor que el meu clemència real i Pietat està disposat a oferir com la instància de major i l'últim de la meva afecte paternal. I que aquesta amnistia i l'indult general pot ser conegut per tots, us mano: que la AME es publicarà a tot arreu convenients. En testimoni d'això, m'han causat les presents, signat de la meva mà real, que es publicarà a terme i publicat sota el meu segell privat, i ratificat pel meu secretari d'Estat i els despatxos d'Universal. 
Signat, Jo el Rei. I per sota, JOS.GRIMALDI. Madrid.

un exemple dels continguts...

això ho veureu referit en las TAULAS que vaig publicar el prop passat dia 6, al Libre primer, #26, "SI CONTRA DRET, E UTILITAT DE LA COSA PUBLICA. TIT. XVIII. pag. 75". 
El 2 de setembre del 1510 ja fèiem valdre els nostres drets davant del rei.

Ara podem saber millor què juraven els reys...

sembla talment un guió de pelicula.

I després de les LETRAS REYALS seguien

                       

            

                   

qui seguia...

A la taula d'ahir, després del IAUME SEGON seguien:

ALFONS TERÇ, amb 10 LETRAS REYALS del 1328 al 1335.
PERE TERÇ, 20, del 1336 al 1339.
IAUME, INFANT, Y LOCTINENT DE PERE TERÇ SON GERMA. 1 el 1339.
LO MATEIX PERE TERÇ, 10 del 1340 al 1343.
IAUME, INFANT, Y LOCTINENT DE PERE TERÇ SON GERMA. 1 el 1343.
LO MATEIX PERE TERÇ, 10 del 1340 al 1343. 30 del 1344 al 1370.
IOAN PRINCEP, Y LOCTINENT FENERAL DE PERE TERÇ, 11 del 1372 al 1382.
IOAN PRINCEP, Y LOCTINENT FENERAL DE PERE TERÇ, 1 el 1384.
LO MATEIX PERE TERÇ, 2, del 1385 i 1386.
IOAN PRIMER, 2, del 1387 i 1395.
MARTI INFANT, Y LOCTINENT DE IOAN PRIMER SON GERMA. 1 EL 1391.
MARTI, 7 del 1398 al 1409.
FERRANDO PRIMER, 4 del 1413 al 1416.
ALFONS QUART, 5 del 1423 al 1448.
FERRANDO SEGON, 15 del 1479 al 1511.
CARLES, 6 DEL 1520 AL 1542.

TAULA DE LAS PRAGMATICAS, Y LETRAS REYALS.

Perquè sembla que en Rajoy i els seus ministres i polítics "españoles" (i alguns catalans) saben tan sols la història que els varen ensenyar a la escola, potser de capellans o monges, segons les edats, i creien que allò "anava a missa" i "va a missa", i ens parlen de la "unidad" de España" i de "que todos somos españoles", vaig mirant la nostra història pel meu compte, sorprès pel silenci dels historiadors.
Ningú pot respondre al "Señor Rajoy" que nosaltres i aquí som catalans i no "españoles"? Que és que un rey castellà, ajudat per estrangers, ocupà finalment Barcelona, i sotmeté als catalans, abandonats i traïts pels seus aliats, que varen  pactar a Utrecht, acceptant el preu que va pagar el Felipe V, renunciant a molt tan sols per poder quedar-se sotmetent la Catalunya vençuda i als catalans. 
Això és el 1714 que recordem, i el Decreto de Nueva Planta. És el que volem dir, votant, que hi ha molts ciutadans a aquesta nació catalana que no són "españoles".
Avui, em limito a  entrar tan sols els nostres reis, que començaren a bastir les nostres Constitucions i altres drets.

Pragmaticas y altres drets...

LO CONTENGUT EN LO PRESENT

Volumen es lo seguemnt.

Pragamaticas segons que per llur antiquítat estan designadas,y chalendadas avant pag.205.
Privilegis segons que per llur antíquítat de chalendaris estan signats avant pag.209.
Actes de Cort segons que per llur antiquitat de chalendari estan designats avant pag.210.
Bullas Apostotolicas de diversos Summos Pontifices,y Delegats llurs segons que per llur antiquitat de chalendaïris estan designatdast avanít pag.211.
Sentencias Reyals segons que per llur antiquitat de chalendaris estan designadas avant pag.211.
Sentencias Arbitrals segons que per llur antiquitat de chalendaris estan designadas avant pag.212.
Concordias segons que per llur antiquitat de chalendaris estan designadas avant pag.212.
Consuetiuts segons que estan designadas avant pag.213.
Ordinacions segons que estan designadas avant pag.213.


En aquest cas he treballant amb la:

TAULA ALBPHAETICA DELS TITOLS QUE CONTE LO PRESENT VOLUM

lo primer numero de la qual es del libre, lo segon del titol i lo tercer de la pagina.

A.
Actions, y obligacions, cartas de commandas,y scritura de terç. 4. 15.146.
Accussacions, inquisicions, denunciacions, e orde de juys criminals, 9. 1. 172.
Advocats, 1. 3. 68.
Adulteris,y strupos, e que vils fembras no stigan entre bonas, 9. 3. 176.
Alcabots, ruffias, donas publicas,y hostalers de aquellas. 9. 4. 177.
Alienacions fetas en frau de creedors. 7.4. 159.
Annotacio de bens, 9. 22. 196.
Appellacions, e nullitats de sentencias, 7. 1. 157.
Arbitres,y arbitradors, 2. 2. 67.
B.
Bandejaments, 9. 20. 194.
Bans, y penas, 9. 21. 196.
Bens de condemnats, 9.23. 197.
Bisbes, Prelats, Clergues, Religiosos, 1. 2, 5.
C.
Capturas de Clergues, 1. 4. 8.
Collectas,y tallas, 4. 11. 121.
Com han de esser tractats los strangers, 1. 28. 66.
Commercis, 4. 8. 116.
Compra, y venda, 4. 5. 112.
Consuetuts de Barcelona vulgarment ditas lo recognoverunt proceres, 1. 13. 39.
Contencíons de jurisdictions, y occupcions de temporalitats, 3. 2. 77.
Coronatges,y Maridatges 10. 2. 198.
Cosas prohíbidas als Clergues, 1. 5. 11.
Costumas, y diversos styls de Cort, 1. 11. 37.
Cosas prohibidas als Officials, 1. 27. 65.
Cossaris, 4. 16. 161.
Custodia de processos, 3. 8. 92.
Custodia de presos, y dret de carcellatge, 9. 15. 186.
D
Delmes, primicias, y tascas, 4. 14. 141..
Dels qui entran en religio sens voluntat de los pares, 1. 6. 17.
Dessafius, 9. 6. 178.
Desuspitacio de nafrat, 9. 13. 183.
Donar libell,o demanda, 3. 4. 86.
Dret emphiteotic, luismes, y forescapis, 4. 12. 122.
Dret de fisc,y de las suas regalias, 10 1. 198.
E. í
Empara,y sequestres. 4. 1. 95.
En quins casos los clergues son tinguts respondre al Senyor Rey dels deguts serveys, 1. 3. 8.
Evocacions de causas en la Reyal Audiencia, 3. 3. 85. 1
Excommunicats, 1. 7. 17.
Execucio de cosa judicada, 7. 3. 158. 1
F.
Fauctoria, 9. 8. 181.
Fogatges, 4. 10. 181. <
G.
Guiatgcs, 1. 17. 56. <
H.
Homens propris, 4. 13. 126.
Homicidis, 9. 2. 175. ]
I.
Injurias,y dany donat, 9. 9, 181.
Inventaris, 6. 4, 155.
Iurisdiccio de tots Jutges, y for competent, 3. 1, 69.
L.
Legitima, e divisio de aquella, 6. 3. 154.
Leys, usatges, y Constitucions, 1. 10. 36. ;
Leixas pias, 6. 2. 153.
Loguers, 4. 7. 114,
M.
Manutenencias, 1. 15. 53. ;
Manleutas, 9. 17. 188. ;
Marchas, penyoraments, e fadigas, 8. 2. 171. ;
Moneda, 10. 2. 203,
N.
Naufraig, 9. 11. 182.
Notaris, 4. 4. 109.
0.
Offici de Camerlenc majordom, y altras de la casa del Rey, 1. 19. 58.
Offici de Thesorer, 1. 10. 59.
Officí de Balle General, 1. 21. 60.
Offici de Conservador genera1, 1. 13. 61.
Offici de Veguer, Sotsveguer, Balle, Sutsballe, e altres officials, e a que son tinguts, 1. 23. 62.
Offici de Jutges delegats, 1. 24. 63.
Offici de Jutges de Taula, 1. 25. 64. i
Offici de Concellers, paers Consols, Jurats, Procuradors, e altres Administradors de la cosa publica, 1. 26. 65.
Orde judiciari de la Cort del Veguer,y Balle de Barcelona, 3. 7. 88.
P.
Pau, y treva, 10. 5. 202.
Pobres presos, 9. 16. 186.
Privilegis Militars,e aquis poden concedir e de lurs congregacions, 1. t6, 53.
Privilegis dotals, 5. 2. 152.
Prohibicions de armas, 9. 10. 182,
Q.
Quant sie licit, o no a quiscu veniarse sens Jutge, 9. 7. 180.
Que algu no gos edifficar en lo ribatge de Barcelona, 9. 12. 183.
R.
Recusacio de tots Jutges,y causas de suspíta, 3. 5. 86.
Remissions de crims, y composicions, 9. 18. 188.
Remissio de alguns drets fiscals, 10. 3. 101.
Reparacio de greuges, 1. 14. 51.
Reptats de bausia, e trahitio, 9. 5. 178.
S.
Sanctes Esglesias, cosas,e Privilegis lurs, 1. 1. 1.
Sancta Inqusicio, Ministres,e Familiars de aquella, 1. 8. 18.
Sancta Crusada, 1, 9. 31.
Salaris, 4. 3. 98.
Servituts, 4. 2. 93.
Si contra dret,e utilitat de la cosa publica sera alguna cosa impetrada, 1. 18. 58.
Somatent, y sacramental, 9. 14. 183.
Sposallas, y matrimonis, 5. 1. 151.
Statuts, y ordinacions, 1. 12. 38.
Supplicacions de sentencias, 7. 1. 156.
T.
Testaments, 6. 1. 15.
Testimonis, 3. 6. 88.
Torments, 9. 19. 193.
Trevas convencionals, 2. 1. 67.
V.
Vectigals, leudas, peatges, e impositions 4. 9. 118.
Violencia, y restitucio de despullats, 8, 1, 160.
Vsuras, 4, 6, 114