dimecres, 30 d’octubre del 2013

Mirem les nostres Constitucions...

Hem vist com el Phelip IV ens acusava d'haver faltat al nostre jurament de fidelitat, oblidant que ell, abans del jurament dels nostres estaments, havia ja jurat les nostres Constitucions i altres drets (com també després va fer Carles III) i havia acceptat el nostre oferiment d'un donatiu.


Ho he tret de la Biblioteca Nacional de España, està a l'abast o sigui que si ho volen, els castellans, i els polítics i govern, poden aprendre a saber de Catalunya.





Per si no es llegeix prou bé, ho reprodueixo a continuació, tal com jo ho veig.


CONSTITUCIONS Y ALTRES DRETS DE CATHALUNYA, COMPILATS EN VIRTUT DEL CAPITOL DE CORT LXXXII. DE LAS CORTS PER LA S.C. Y R. MAJESTAT DEL REY DON PHILIP IV. NOSTRE SENYOR CELEBRADAS EN LA CIUTAT DE BARCELONA
ANY M.DCCII.” (1702)
Barcelona: En casa de Joan Pau Marti, y Joseph Llopis Estampers, Any 1704.”

EPITOME DE LA GENEALOGIA DELS COMTES DE BARCELONA, AXI DELS QUE FOREN ABANS QUES FES LA unió de dit comtat ab lo Regne de Aragó, com apres, fins a la Reyal persona del Rey Don Philip nostres Senyor vuy benaventuradament regnant, y de las Ordinations per ells fetas, ab la qual quiscia pora entendre no sols lo temps que regnaren, mas encara en quin temps, y locs celebraren lurs Corts generals, y en cada una de aquellas quantas Constitutions, y Capitols de Cort foren fetas, refferint cada qual de aquellas en lo títolen la qual ab la present nova Compilatio son estades collocadas segons lo disposat en lo Capitol 82. de las Corts del any 1702. perque ab mes facilitat se pugan trobar, quant per los Doctors pratics, axi antics com moderns son allegadas, y tambe se dona ab ella raho de las divisions se feren de algunas de las ditas Constitutions en la impressio del any 1588.”

I. Bara hu dels valentissim Godos de la Gallia Narbonense fonc lo primer Comte Christia creat per Ludovico Pio Rey de la Equitania, fill de Carlo Magno Emperador, y Rey de França en lany DCCCv. (805) encontinent que hague presa per força de armas la Ciutat de Barcelona cridat per alguns Cavallers Godos qui estavan en Barcelona, y en lo Castell de de Tarrassa, expellint de aquella a Gamir Moro, Princep, y senyor de aquella, cossi-germa de Addo, o com altres lo anomenan Adola, al qual havia Carlo Magno comandada la Ciutat de Barcelona ab cert tribut, apres de haver-ne expellit a Satis Moro tambe tributari, seu per trahition li havia feta. E per quant lo dit Bara fou acusat tambe de trahitio, y de aquella ne fou convençut per batalla, fonc retingut pres, y exillat en França en la Ciutat de Roan en lany DCCC.xxvi. (826) ahont mori.”

a aquest, el seguiren (en dono sols uns pocs):

II. Bernat, altre valentissim Godo de la mateixa Gallia Narbonense...
III. Vvifredo que altrament es apellat Guifre, o Jofre, o Godofree...
IIII. Salamo Cavaller Frances...
V. Vvifredo segon,cognominat Pelos, per tenir pels en altra loc...
VI. Vvifredo terç, fill segons de dit Comte Grisopelos fonc lo sise Comte...
expelli los Moros de son Comtat, en lo qual visque apres quieta, y pacificament, fundant moltas Esglesias, y entre ellas lo Monestir de Ripoll, fins en lany DCCCC.xii. (912) que mori, y fou soterrat en la dit Monestir de Ripoll.”


i segueixen tots els altres, de la nostra història, fins que van intentar predre-nos-la i segueixen amagant-la amb el seu “España, la nación más vieja de Europa”. Tenen un morro que se'l trepitgen.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Torno al Phelip IV de Catalunya, V de Castella...

Vaig acabar l'episodi del Phelip Quart, de Catalunya, Quint de Castella, amb aquestes entrades dels Dietaris de la Generalitat:


p-632. “Dissapte 10/10/1705 [...] Y com sie sert ésser entregat lo baluart del portal del Àngel de la present ciutat, sense tenir lo consistori notícia alguna de la formaalitat ab què és ajustada la capitulació.”


p-633. “Dimecres 14/10/1705 “[...] per lo portal del Àngel de la present ciutat, ha entrat lo exèrcit dels aliats que serveix al rey, nostre senyor, don Carlos Tercer de Àustria...”


o sigui que ens havia demanat li diguèssim què voliem defensar per Catalunya al moment de capituñar davant les forces de l'Aliança que ens assethaven, però ni tan sols ens va informar que ja havia capitulat, ho varem saber al veure el Portal de l'Àngel obertes i els “enemics” entrant.

Ara anem a la “The Deplorable HISTORY OF THE CATALANS, From their first engaging in the WAR, to the Time of their Reduction”.
LONDON: Printed for J. BAKER at the Black-boy in Pater-noster-Row. 1714. Price One Shilling.

FRAGMENTS SELECCIONATS (pàgines a on són)
(a continuació hi ha una versió en català)

MENTRES EL FELIP NEGOCIAVA AMB ELS DE LA GRAN ALIANÇA
COM ENS PODIEN FOTRE TOTS ELLS PLEGATS,
SEMBLA QUE PROPOSAVA OFERIR-NOS EL QUE SEGUEIX:


(p-59) “Don Philip by the Grace of God, King of CastilIe, Leon, Arragon, Valencia, &c. “Although the obstinate Blindness with which the Natives and Inhabitants of the Principality of Catalonia continue to refuse to discharge the Obligations they have contracted by the Oath they have taken to me as my Subjects, without having the least Regard to the Generous Clemency with which my Paternal Care, forgetting their Indignity, has offered them their Pardon, and to reestablish them to my Grace andFavour, would be a just Motive, now that they find themselves reduced within so narrowa Compass of Ground, and almost to the last Gasp, to use them with the utmost Rigour in a manner suitable to their Rebellion, ( 60 ) and bring them under my Obedience by Conquest, seeing my Troops are to much superior in Catalonia and may be daily augmented in Case of Need, by reason of the happy Successes wherewith God has been pleased to bless the Justness of my Cause; Yet the Clemency and Compassion I havenaturally for my Subjects prevail with me over all other Considerations: And beingsensible on the other hand, that through Fraud, and Reports of imaginary Advantages,the Violence, Force, and the Fears of the Hostilities which their own Protectors mightexercise upon their Persons and Estates, rather than their own Inclination, have beenthe Reasons of their continuing in their Disobedience to me, notwithstanding the Oaththey had taken to me; and being likewise perswaded that they are now convinced oftheir Error by their own Experience, and recovered from the Fears they had of their Enemies, seeing how much mine, with those of the King my Grand-Father, are superior to them, I am willing to give them a new Proof of my paternal Affection, Clemency and Grace, in granting by these Presents a new Pardon and full Amnesty to all the Cities, Towns, Boroughs, Chapters, Clergy, Laity, Commonalties, and all other Persons whatever,of what Quality, Condition, or Age foever they be, Natives of the said Principality of Catalonia; declaring. That none of them shall be molested now or hereafter, for having been coucern'd in these Troubles; for having violated the fidelity they had sworn to me, fomented Rebellion, excited Seditions, transferred their Allegiance to another Prince, giving him Assistance, maintained his Troops, and those of his Allies, resisted my Arms,disobey'd my Laws and Commands, and those of my Viceroys, Governors, ( 61 ) or Minsters; and in short, upon no Presence or Motive whatsoever relating there unto.

My Will and Pleasure is, That all these Motives be deemed as if they were
expressly contained in thesf Presents, and specially mentioned therein, that they may not be imputed to them for the future, and any Trouble or Disturbance given them upon that Account ; remitting unto them, and forgiving from this Time for ever, all their Crimes aforesaid, not only as to Corporal Punishments, but also as to Fines and Confiscations of Estates, our Will being, that they be discharged and absolved from the same in regard to their Persons and Estates, and that no Proceeedings be made againt the faid Cities, Towns, Commonalties, or private Persons, but on the contrary, commanding all those Tribunals and Courts whatsoever, to keep a perpetual Silence thereupon, revoking and annulling all the Proceedings that they have begun against them : BECAUSE I FULLY AND ABSOLUTELY PARDON AND FORGIVE ALL OF THEM, and that I receive all of them with joy into my Protection.

Upon Condition, however, That for having a just Title to this Amnesty and general
Pardon, they will be all obliged within two Months after the Publication of these
Presents in Catalonia, to attend my Generals to make their Obedience, and and execute my Orders and those of the Generals aforesaid ; declaring at the same time by these Presents, That those who shall not submit within the said Term of two Months, which is given them as the last Delay, shall be afterwards considered as Rebels, and guilty of High-Treason, and in that Quality proceeded against according to the utmost Rigour of the Law ; and so they will have Cause ( 62 ) to impute only to themselves the dreadful Calamities which they shall draw upon themselves and their Estates, and the Destruction of the Towns which they inhabit, for having not accepted the Favour which my Royal Clemency and Piety is willing to offer them as the greatest and last Instance of my paternal Affection. And that this Amnesty and General Pardon may be known to all, I command, That the same be published in all convenient Places.

In Testimony whereof, I have caused these Presents, signed with my Royal Hand,
to be issued out and published under my private Seal, and counter-signed by my
Secretary of State and the Universal Dispatches.
Signed, I the KING. And underneath, JOS. GRIMALDI. Given at Madrid.

Aquesta és la traducció resumida al català a cura de Jordi Castelló,
a la edició facsímil de la Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1995,
de “The Deplorable HISTORY OF THE CATALANS”.

Malgrat l'obstinada ceguera amb què els nadius i habitants del Principat de Catalunya continuen refusant les obligacions que com a súbdits em van contraure per jurament (...) ELS PERDONO ABSOLUTAMENT I TOTAL, i els rebo feliç a tots sota la meva protecció. Amb la condició, però, (...) que estaran obligats a execeutar les meves ordres y les dels meus generals; declarant que tots aquells que no se sometessin a aquests termes en dos mesos, com a darrer termini, seran des de llavors considerats culpables d'alta traïció i jutjats com a tal amb les lleis més severes...”.

I TOT VA ACABAR AMB AIXÒ:

DON RESTANNO CANTELMO ESVART Duke of Popoli, Prince of Petarano,
Knight of the Holy Ghost, Gentleman of the Chamber of his Catholick Majesty, Captain of one of the Troops of his Life-Guards, and Captain-General of his Army in the Principality of Catalonia.
THIS is to signify to the City of Barcelona That if they do not open their Gates this
present Day, July the 29th, to the Troops of the King our Sovereign, and submit to his Obedience, the Indult (Pardon) that his Majesty has been pleased, out of his great Clemency, to grant to the Inhabitants, shall take no place, but that they will be used as obstinate Rebels: And whereas the Army of his Majesty has invested the City, they are warned out of a Motive of Compassion, before the Operations to chastize them are begun, that they are to prevent their total Ruin, by accepting the Amnesty granted by his Majefty, and sending Deputies to the Army to implore the Clemency of his Majesty.
Signed, The Duke of POPOLI, and underneath, Don Bartholomew Crespo.
Done at the Camp before Barcelona, july 29. 1713.

( 71 ) The Deputation's A N S W E R to the L E T T E R of the Duke of Popoli.
THE Singularity of the Letter which this City received this Day from the Enemy by
a Trumpeter, has deserved so much Attention, as well in respect to the Style, as to the Circumstances thereof, that the Trumpeter could not be sent back immediately, some time being required to consider in what manner they should answer. That the Gates of Barcelona have been shut up to defend the Place against the Enemy, who design to make themselves Masters of it: That this City and whole Principality persist in their Resolution to continue the War, out of an inviolable Fidelity which they have always had for their Sovereign, whose Power it is to make Peace or declare War : That the Menaces and injurious Ways, attended with an unheard of Style, do not discourage the said People, but confirm them in the Oath of Fidelity which they have renewed : That as the Capital City is not used to violate the Rules of good Manners, they send back the Trumpeter as
lately as he came: That the Duke of Popoli might take what Resolution he pleases on the Answer delivered to his Trumpeter; and lastly. That this City is refolv'd vigorously to oppose all the Enterprizes of the Enemy, as they have done in Time past. Barcelona, July 29. 1713.

Aquesta és la traducció resumida al català a cura de Jordi Castelló,
a la edició facsímil de la Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1995,
de “The Deplorable HISTORY OF THE CATALANS”.

La carta del duc de Pòpuli a la Diputació de Catalunya:
La present és per assebentar la ciutat de Barcelona que si no obre les seves portes en el dia d'avui 29 de juliol, a l'exèrcit del rei nostre sobirà, i es sotmet a la seva obediència, l'indult (perdó) ofert per Sa Majestat, amb la seva gran clemència, no tindrà lloc, sino que els seus ciutadans seran considerats com rebels obstinats i la ciutat serà assetjada per l'exèrcit de Sa Majestat...”

i la resposta de la Diputació:
La singularitat de la carta que la ciutat ha rebut del seu enemic en el dia d'avui mitjançant un trompeter, ha merescut la nostra més gran atenció, tan pel que fa al seu estil, com per les seves circumstàncies. El trompeter no ha estat enviat de retorn immediatament perquè hem necessitat temps per considerar de quina manera hauríem de respondre. Les portes de la ciutat de Barcelona han estat tancades per defensar la plaça del seu enemic (...). La ciutat i tot el Principat persisteixen en la seva resolució de continuar la guerra (...). El duc de Pòpuli pot prendre la determinació que li plagui amb la resposta lliurada a aquest trompeter (...). Barcelona 29 de juliol de 1713”.
A Montjuic fou hissada una bandera negra amb aquesta inscripció: “Mort o
manteniment dels nostres privilegis”.

AQUELLA GUERRA DE SUCCESSIÓ ALS TRONS HISPANS FOU, CREC, LA PRIMERA GUERRA EUROPEA. CATALUNYA ES VA POSAR, I LLUITAR, A FAVOR D'UN DELS BÀNDOLS I FOU ABANDONADA I TRAÏDA PER AMBDÓS, EN ELS TRACTATS QUE POSAREN FI A LA LA GUERRA A EUROPA, SENSE PODER-HI PRENDRE PART. I DEIXAREN A CATALUNYA SOLA LLUITANT SOBRE EL SEU TERRITORI, JA PARCIALMENT OCUPAT PER L'ENEMIC, I EVACUAT PELS ALIATS, CONTRA ELS EXÈRCITS CASTELLANS I ESTRANGERS QUE ELS RECOLZAVEN.


dijous, 24 d’octubre del 2013

Avui toca el Carles ...

DEIEM AHIR...” acabant, de moment, amb el Phelip Quart, Quint de Castella que seguiríem, i ho faig amb el Carles Tercer de Àustria.

p-633. (entren a Barcelona els exèrcits dels aliats) “Dimecres 14/10/1705. [...] per lo portal del Àngel de la present ciutat, ha entrat lo exèrcit dels aliats que serveix al rey, nostre senyor, don Carlos Tercer de Àustria, que Déu guarde, ab molt arrenglament y fina correspondència ab los paysans, essent estat entre las deu y las onse horas de la matinada.”

En aquest mateix dia, entre las sinch y sis horas de la tarda, lo rey, nostre senyor, per a que sas senyorias tinguessen lo degut consuelo y acistència, és estat servit honrrar-los per medi de un de sa família real, dient-los que per dit effecte los avia senyalat a don Joan de Pinós y Rocabertí, cavaller del hàbit de Sant Joan, y a don Francisco Sans y de Monrrodon. Los quals, de nits y de dias, han fet ascistència a sas senyorias per differents dias, fent lo degut aprecio d'est real favor sas senyorias il·lustríssimas.

p-635. “Diumenge 18/1705. (hi manca dir que és de octubre) El rey (el Carles III). Venerables, nobles y amados nuestros los ilustres y fidelíssimos deputados. Haviendo recivido [...] vuestra carta de 15 del corriente en que me manifestais el contento que tenéys de quedar baxo mi dominio y obediencia libres de la dura servidumbre en que os tenía la violencia de mis enemigos, [...] que hallaréis siempre muy propicia mi benevolencia para lo que conduzga a vuestra quietud y consuelo, que son los motivos de aver venido con la armada y exército de mis aliados a este mi Principado. [...] podéis asseguraros que atenderé, no sólo a la conservación de vuestras constituciones, privilegios, usosy demás perrogativas, a imiticación de mis antecessores, asta la muerte del señor rey Carlos Segundo, mi tío y señor, sino tambien a otros mayores aumentos. [...] Dada en el campo de Sarriiá, 18/10/1705. “

Dilluns 19/10/1705. [...] sas senyorias il·lustríssimas, [...] senyors deputat [...] són anats a las nou horas del matí a Sarrià a cumplimentar a sa magestat [...] una real carta que·s troba continuada en jornada de ahir en lo present dietari. En esta forma, és a saber: que primerament anava lo correu de la present...”

p-639. “Dilluns 26/10/1705. [...] Puntos que el rey, [...] se ha servido insinuar a los 26/10/1705 [...]. Primo, que se gane tiempo en responder por los comunes sobre los puntos que se platicaron en Sarrià. 2 Que los comunes discurran los medios por los quales podrá hallar promptamente su magestad, Dios le guarde, ciento y sinquenta mil pesos prestados con intereses resonables, por 4 o 5 meses, dentro de cuyo término bolverá la propiedat. 3 Que la ciudad y Diputación hagan cada común un regimiento de mil hombres dende luego. 4 La forma que se ha de tener en el carrueje y bagaje que habrán menester las tropas para marxar adonde más convengan. 5 Que se entreguen memoriales de todos los sujetos que se hallan insiculados en las bolsas de la Diputación y ciudad, con individuación del tiempo y de los lugares que de presente vacan.”

En aquest mateix dia (Dimars, 27/10/1705) me han ordenat sas senyorias cusís
y continuàs en lo present dietari una representació feta a sa magestat, [...] del tenor següent: “Señor. Los diputados y oÿdores de qüentas de la Generalidad del principado de Catalunya, [...] que a su noticia ha llegado que en diferentes partes dd Principado no han faltado sujetos que han instado la cobranza de los vencido en las rentas del General y lo procedido de la venda de algun fraude, logrando uno y otro, y valiéndose a este fin del real nombre de vuestra magestad. Y entre otros don Juan Nabot, coronel de cavallería espanyola, procurando que el deputado local de Tarragona le entregase diferentes mercaderías y lo procedido de ellas que a los 6 de febrero passado se tomaron en el puerto de Salou al patrón Guillem Bertran, lo que ha conseguido el ayudante don Fernando de Mendoza. [...] Segundo, [...] porque, faltando estos medios a la Deputadón, no le sería posible servir a vuestra magestad con la abertura de las Cortes, en que han expender muchos millares, [...] suplica el consistorio,[...] se digne mandar [...] que por ninguno quede el consistorio molestado en la debida cobranza de sus rentas y restituhido al General todo quanto se haya entregado, assí a dicho Nabot como a otros, que lo recivirá a merced de la real munificencia de vuestra magestad.»

CAL VEURE QUÈ PODIEM RESPONDRE A LA PETICIÓ DEL PRÈSTEC DEL REI (JA ERA L'HABSBURG CARLES III), QUE OFERIA PAGAR-NOS INTERESSOS.

p-640a644. “Divendres 28/10/1705. [...] En execució de la commissió feta per vostra señoria il·lustríssima sobre los apuntament que lo dia 20 del corrent mes [...] Resumen de los puntos que debe tratarse y resolverse [...] en orden a la prestación deljuramento de su maghestad, [...] Tercero punto. Sobre si siendo indispensable el que se hayan de celebrar Cortes o podrán porrogarse en caso de necesidad y urgencia. Respuesta. Que en atención que su magestad, juntamente con los tres estamentos o braços congregados en Corte, todo lo pueden, no se considera reparo ni duda alguna en que, habiertas dichas Cortes, se podrán prorrogar de voluntad de su magestad y consentimiento de dichos tres brassos. Quarto punto. Sobre si se pueden despachar convocatorias antes de jurar su magestad. Respuesta. Que según la observancia confirmada con diferentes exemplares no se halla reparo alguno en que puede su magestad convocar Cortes antes de haver jurado.”

p-643. “Copia del juramento que leyó en la sala real el protonotario de Aragòn qüando su magestad jura a los braços sus constituciones, privilegios, et cètera. Nos, don Carlos, por la gracia de Dios rey de Castilla, de Aragón, de León, de las dos Sicilias, de Jerusalen, de Portugal, de Ungría, de Dalmacia, de Croacia, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Còrsega, de Múrcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algesiras, de Gibraltar, de la isla de Canariay tambien de las Indias orientales y occidentales, islas y tierra firme del mar océano, archiduque de Austria, duque de Borgoña, Bravante, Milán, Atenas y Neopatria, conde de Aspurg, Flandes, Tirol, Barcelona, Rossellón y Cerdanya, marqués de Oristan y conde de Goreano. Juramos por nuestro señor Dios en la Crus de Jesucristo e los santos quatro Evangelios, con las nuestras reales manos corporalmente tocados, tener y observar, hacer tener y observar, a los prelados religiosos, clérigos, magnates, barones, ricos hombres, nobles, caballeros, hombres de paraje y a las ciudades, villasy lugares del principado de Catalunya, condados de Rossellón y Cerdanya, a los ciudadanos, burgueses y habitantes de dichas ciudades y villas y lugares, la carta de la venda del bobaje, herbaje y terraje, y todos los usajes de Barcelona, constituciones, estatutos, capítulos y ordinaciones y actos de las Cortes gemrales, usos y costumbres de dicho Principado y condados, y todas las libertades y privilegios otorgados, a más la uniòn de los reynos de Aragón y condado de Barcelona, e mas la unión del reyno de Mallorca e islas de aquella adjacentes, de los condados de Rossellòn y Cerdanya, de Conflent, Vallespir, y viscondados de Orladesii y Carladesii, con los dichos reynos. E más, la constitución echa en la Corte celebrada por el rey don Fernando Segundo en el monasterio de los frayles menores de Barcelona en el año 1503, sobre la luición del censo de ducientas milia veinte libras, y de pensión annual de onse. milia libras, moneda barcelonesa, de que fue echo servicio al dicho rey don Fernando por la corte General por él celebrada en el monasterio de Santa Anna de dicha ciudad en el año 1493. E màs, la confirmación de todas las constituciones y perrogativas de todos los comunes y particulares de Catalunya, assí las del rey, don Jayme, como de los otros reyes y condes de Barcelona. E más, todos los privilegios, gracias, exempciones y libertades que se sirvió conceder al Principado y a sus comunes y particulares, antes y después del año 1639, la magestad del rey, don Philipe 3º de Aragón, conde de Barcelona, sin reserva ni limitación o restricción alguna, y en particular las echas a los 12 de abril, 1653, y 19 de enero, 1654, reponiendo el Principado y todos sus comunes y particulares en el estado en que se hallavan en el año 1639 y antes, assí que los comunes de la Deputación y ciudad de. Barcelona en adelante. tengan con toda plenitud las inseculadones y pongan en las bolsas de consistoriales y de los officios del gobierno de sus casas los sujetos en los lugares vancantes, assí como lo hasían y placticavan en el año de 1639 y antes, y que los diputadosy oydores de quentas del General de Catalunya desde oy presenten todos los officios de la Generalidad de dicho Principado assí como los davan y presentavan en el dicho año 1639 y antes, menos respeto de los officios de los quales se han formado bolsas después de dicho ano 1639, las cuales se concerven y hayan de conservar insaculando los dichos diputados y oydores los lugares vacantes en dlas. Y que assí mesmo, la ciudad de Barcelona cuyde de aquí en adelante de la guardia de los baluartes, torres, muros, fuertes y puerto del mar de dicha ciudad, y tenga las armas y demás instrumentos deguerra del presidio y fuertes de dicha ciudad, assí como cuydava de ella y tenía dichas armas en el año 1639, y antes que la dicha ciudad de Barcelona tenga la jurisdicción civil y criminal alta y baxa mero y mixto imperio de la villa de Flixy lugar de la Palma y sus términos, assí como la tenía y exercia en dicho año 1639 y antes. Es más, todos los privilegios, gradas, exempciones y libertades se sirvieron conceder a los comunesy particulares del Principado las magestades de la señora reyna doña Maria Anna, tudora y gobernadora y del señor rey don Carlos Segundo, su hijo, y los lugartinientes de dichos señores reyes don Phelipe 3º, doña Maria Amna y don Carlos Segundo, asta el día de su muete, de cuyo juramento y confirmación mandamos esser echa carta pública una y muchas largamente ordenadoras, según lo acostumbrado, y señaladamente en la conformidad que fue echa y librada a los deputados del presente principado de Catalunya del juramento y confirmación echos por el sereníssimo rey don Juan, con lo demás arriba expressado, libradoras a los deputados de Catalunya a la ciudad de Barcelona y qualesquier otros quienes será interés y las querrán.”

p-652. (jurament de Carles III d'Austria a la ciutat) “7/11/1705. [...] nostre senyor, don Carlos Tercer de Austria, compte de Barcelona, entrà en la present ciutat de Barcelona, [...] acompanyat del príncep Antonio Hilistein y de molts altres titulars y cavallers, axí forasters com del present Principat, [...] lo excel·lentíssim milort compte de Peterbroum, general de las milícias dels aliats, [...] és arribat lo guardià del convent de Sant Francesch, revestit ab capa pluvial, aportant la vera Creu, [...] y sa magestat, posant sa real mà sobre de ella, ha fet lo jurament acostumat, que és dit de la Ciutat y per las islas...”

JA HO TENIEM PER LA MA AIXÒ DE ORGANITZAR I REBRE JURAMENTS...

pp-665a667. “Divendres 20/10/1705. Señor. Los deputados y oydores de qüentas del General de este principado, [...] dicen que, deseando [...] responder acerca de los puntos que de orden de vuestra magestad les fue representado a los 26 de octubre pasado, y 3 de noviembre corriente, consistiendo el primero [...] pudiese vuestra magestad hallar totalmente ciento y sinquenta mil pesos, con intereses rasonables por cuatro o sinco meses, dentro cuyo término se servirá vuestra magestad volver la propiedad. El segundo, [...] un regimiento de mil hombres con toda promptitud. El tercero, [...] el carruaje y bagaje que ha de menester las tropas para marxar a donde más conveniere [...] La Deputación, [...] después de muy larga consulta, [...] en lo tocante al primer punto, por mucho que los deputados han invigilado en premeditar y discurrir si podian encontrar senda que les permitiese poner en execución sus deseos, empero, siempre les ha obstado lo establecido y dispuesto en el capítulo 5 de las Cortes de 1413, en donde se halla prohibida a los deputados y oydores de qüentas la facultad de poder tomar a censo, ni por via de préstamo, dinero alguno, sino es cuando por corte general se les conceda, respecto de ser solamente procuradores de vuestra magestad y de la corte no atendiéndose su poder a más de aquello que tienen comunicado. Y assí mesmo, no pueden dar ni prestar las pecunias, bienes y haveres del General a persona alguna por cualquier respeto o causa sin expresso consentimiento de la Corte general, aún que sea urgente la necessidad y la perosna fuese el señor rey, la señora reyna o su primogénito. Assí que de lo sobrereferido se persuaden los deputados que la grande benignidad de vuestra magestad se ha de dar por servido del justo motivo que les imposibilita effectuar el préstamo por vuestra magestad insinuado, mayormente cuando aun en caso permitido les havia de lastimar sus corazones el hallarse la Generalidad tan exausta de mediar para su execución, la qual podrá platicar y facilitar la próxima corte general [...] en orden al segundo punto, en consideración de que los haveres del General son tan cortos que no llegan a unos ciento y dies y seis mil escudos, poco más o menos, de los quales, pagados los salarios de los ministros, de los consistoriales y officiales de la Generalidad, y otros precisos e inescusables, por ser de capítulos de Corte, le vienen a quedar francos poco más o menos unos quarenta y ocho mil escudos, de los quales, si se han de pagar las pensiones de censo annuales que importan quarenta y sinco mil escudos, que por razón de los motivos ofrecidos a los reales predeccesores de vuestra magestad padece la Generalidad, vendria a quedar poco o nada. Mayormente, atendiéndose a los indispensables gastos que la próxima Corte ha de ocasionar, lo que ha padecido la Deputación por ocasión del sitio que se puso esta ciudad, por respeto de haver los arrendadores de derechos de la bolla de esta ciudad y collecta restituido y dexado sus arrendamientos, y los que han de hacer los reparos de los daños ocasionados por la bombas en sus casas, como en las Atarazanas y otras, que hacen una suma muy considerable, sienten los deputados que no lleguen las facultades de la Generalidad a poder servir a vuestra magestad con un regimiento o tercio del número de mil hombres como desean. Empero, con todo, siendo assí que en semejantes ocasiones acostumbraron servir a sus padres y señores naturales con un tercio, solamente de quatrocientos hombres, ahora en manifestación de lo más que deben poner en obra los vivos deseos que les cisten en orden a la conservación deste fidelíssimo dominio de vuestra magestad ha deliberado el consistorio servir a vuestra magestad por espacio de un año, si tanto durare la guerra, en un regimiento que se componga de quinientos hombres, y más si las conveniencias se aumentaren a la Deputación, dando tres sueldos de socorro a los soldados y treinta reales de entrada, offreciendo esta pequeña víctima al mayor servicio de vuestra magestad, quedándole el desconsuelo que sus medios no sean tan cabales que con ellos pudiese no sólo obedecer el real gusto de vuestra magestad [...] En quanto al tercero, se offrece a los diputados poner en la grande comprehensión de vuestra magestad que aquella dependencia jamás ha corrido por su cuenta y cuydado, y que assí no pueden cosa al real ánimo de su magestad, sino sólo que acerca este assumpto se ha de estar a lo establecido y dispuesto por generales constituciones que tratan de esta materia. [...] Esto es, señor, lo que se ofrece al consistorio de los diputados y oÿdores de qüentas poner en la grande comprehensión de vuestra magestad...”

pp-670i671. (i jura les Constitucions i demés) “Disapte 28/11/1705 [...] don Carlos Tercer de Àustria, [...] és anat a la sala gran de la Real Audiència [...] per prestar son real jurament. [...] y lo dit secretari de sa magestat llegí allí lo jurament que sa magestat prestava ab alta veu. Y llegit aquell, sa magestat posà la mà sobra la Vera Creu y jurà com en lo dit acte de jurament està continuat...“

SEGLES ENRERA HO FEIEM AIXÍ, I VOLEM TORNAR-HI, VOLEM
RECUPERAR LES NOSTRES CONSTITUCIONS, ACTUALITZAR-LES AL SEGLE XXI AMB UNA CONSTITUCIÓ CONSENSUADA I APROBADA PEL POBLE, I OFERIR ALS NOSTRES COETANIS, I ALS FILLS, ELS NETS, I A TOTS, UN ESTAT MILLOR, EN LA NACIÓ QUE JA EREM: EL PRINCIPAT DE CATALUNYA, INTEGRAT A EUROPA.

pp-842a845. “Dimars 11/10/1707 [...] sas excel-lentíssimas [...] son anats a [...] posar en la alta y real comprehenció de sa magestat, la ampia jurisdicció que tenen los deputats en tots los fets de la Generalitat. Per lo qual effecte han posat en sas reals mans una representació en escrits [...] “Señor.'' El principado de Cathaluña representado en el consistorio de los deputados y oydores de quentas de la Generalidad, cumpliendo con lo offrecido a vuestra majestad, a los 3 del presente mes, por los oydores militar y real en nombre del común, en orden a las prerrogativas que competen a la Deputación en lo tocante a negocios de la Generalidad [...] dize: Que a la universidad de Cathaluña compuesta de los tres estamentos, eclesiásticos, militar y real se llamó General como parece en la Constitución 23 de las Cortes del señor rey don Jayme 2 del año 1289; y Constitución 2 de las Cortes del año 1301. Y a las imposiciones que se havían de pagar y cobrar por la universidad del Principado llamaron General, los passados en muchos capítulos de corte, particularmente en los de las Cortes del señor rey don Pedro del año 1376. Estas imposiciones instituhieron el señor rey y los brassos en Cortes, después que el señor rey don Pedro en las que celebro a los cathalanes en el año 1283, y de lo estatuhido en el capítulo 1 de dichas Cortes; en el capítulo 7 establecieron que no pusiese el príncipe nuevos vegtigales en Cathaluña, et cétera. Fueron a fin de que se acudiese a los gastos de la administración de la justicia, y a la defensa y siguridad del Principado y otros fines superiores que refieren los prácticos cathalanes. Y aunque fueron vanos los vegtigales y imposiciones generales que instituyeron los señores reyes y los estamentos de Cathaluña, en Cortes del ano 1289 asta el de 1376, y varia la forma de su administración. En las Cortes que este año tuvo en Monçòn el señor rey don Pedro se impusieron otros de nuevos, concediendo de su administración la jurisdicción a Ios deputados del General, con aquel lustre que se dexa ver en los capítulos: «E per ço, et cètera», «Ítem, que vos señor, et cètera», «Ítem si alguns duptes, et cètera», «Ítem, que vos señor y lo señor duch primogènit vostre» cuyos capítulos han sido confirmados por el mismo señor rey don Pedro en las Cortes de 1384; por el señor rey don Juan de 1388; por el señor rey don Martín de 1405 y 1410, y en una declaración echa en el año 1391; por el señor rey don Fernando 2, en las de 1413 y 1510; y por los otros señores reyes sucessores, y no menos por vuestra magestad en las que fue servido celebrar en esta ciudad, en las casas de la Deputación en los años 1705 y 1706. Compruevan muy en particular la jurisdicción concedida a los deputados, privativamente en lo tocante a las Generalidades de Cathalunya, assí en lo civil como en lo criminal, la Constitución 3 título de «Deputats y oydors» volumen 1; y el capítulo 3 del «Libro de los quatro senyales» página 7; y assí lo ensenyan entre muchos prácticos cathalanes «Berart inspeculum visitationis» capitulo 24, número 4; «Fontanella» tomo I, decís 252, numero I «oliba de jure ficí» capítulo 3, número 40; «Ripoll de regaliis» capítulo 32, número 56; a quienes sigue el «Regente certiada» tomo 1, decís 31, número 5 y assenyaladamente «Vilaplana», «De Brachio militari» capítulo 3 a número 165, ad 170 inclusive.”

De lo referido se ve notoriamente, que la jurísdicción concedida a los deputados es tan cumplida y extensa, que no solo comprehende la muda y precisa exacción y administración de las Generalidades, sino taminén los necessarios antecedentes y subsinguientes causas, questiones, negocios, echos y demás cosas concernientes en qualesquier manera a las generalidades, con todos sus dependientes, emergentes y incidentes, como se halla a la letra en el capítulo 68 de las Cortes que el mismo señor rey don Pedro celebró en Monçón el año de 1376, que comiensa e «Als dits deputats, et cètera» cuyo con otros de las mismas Cortes se halla confirmado en el capítulo 7 de las de 1547. Esta jurisdicción universal en materia de Generalidades, se halla confirmada con otros capítulos de corte y privilegios, y entre otros en el capítulo 7 del redresso del General del año 1547; la Constitución 3, título «De officio de deputats», a donde fue confirmada la jurisdicción civil y criminal a los deputados; el privilegio del señor rey don Pedro 3, dado en Cervera a 18 de deziembre 1359; y unas letras reales del mismo, dadas en Barcelona a 12 de septiembre 1370, que se hallan en el libro de los privilegios recóndido en el arxivo de la casa de la Deputación, y otras letras del dicho señor rey don Pedro de 28 de henero 1371, en el mismo libro en el capítulo de Corte del año 1376 que comiensa «Ítem que vos señor» que se halla en el «Llíbro de los ocho senyales» y en el capítulo 3 de las Cortes del año 1413, que se halla en el «Libro de los quatro senyales» página 176. Y con la misma Generalidad les confirmó el señor rey don Fernando el primero en las Cortes del año 1413, capítulo 2, que es la referida Constitución 1 en el titulo «De offici de deputats y oÿdors» y la confirmaron también susecessores, y vuestra magestad fue servido hazer lo mesmo.”

De la referida concessión de jurisdicción tan universal en lo sivil y criminal, echa a los deputados del General de Cathaluña por los señores reyes de Aragón y las Cortes, se comprehende quanto se dignaron favorecer al Principado, puesto que quisieron que los deputados tuviessen tanta potestad como el señor rey y la Corte General, si estuviese congregada como assí lo declaró el señor infante don Martín, a 26 de junio 1391, teniendo tanta satisfacción de los deputados, y de sus procedimientos, y declaraciones que el señor rey se constituyó mero exccutor, no queriendo entrometerse en ellas de otra manera. Engrandeciendo por este camino mucho más la autoridad de su tribunal, como lo dixo el señor rey don Pedro en su real carta echa en Perpiñán, a los 27 de junio de 1362.”

A más de lo susodicho, tiene el tribunal de los deputados tan gran preheminencia en su jurisdicción en lo sivil y criminal, que por real dignación de vuestra magestad, de sus ínclitos antecessores, y las Cortes la vienen a tener privativamente a vuestra magestad, a sus officiales, audiencias y demás, sin que de sus sentencias y declaraciones se admitan recursos ni apellaciones por las constituciones, capítulos y privilegios ponderados. Por causa de tan suprema jurisdicción, que tienen los deputados en todos los negocios pertenencientes en materia de generalidades, para el exercicio de ella se les ha concedido que puedan entrar y reconocer qualesquier lugares y casa sin necessitar de acistencia de official real u otro, no solo por la regla general de que concedida aquella jurisdicción, en orden a la exacción de los derechos y cognición de fraudes, necessariamente deve desirse ser concedida esta facultad sin la qual a la execusión de aquella no podría llegarse, sino también por el capítulo 15 «Ítem, que algún mercader» del «Libro de los quatro senyales» página 151, en donde se abla de las atarasanas, y el capítulo «Ítem, que algún draper» 21, que se halla en dicho «Libro de quatro senyales», página 186; el capítulo 81, Cortes 1481, página 41, del «Libro de diferentes redressos de la Generalidad», y otros se ha practicado indistintamente en iglesias, monasterios y otros quales quier lugares por exemptos y sagrados que sean, valiéndose para estos del indulto de la Santedad de Clemente VIl, dado en Roma año 1424, a los 17 de las chalendas de mayo. Como es notorio, y dexando a parte infinitos exemplares, solo se pone en la real concidenracion de vuestra magestad, que en tiempo de señor rey don Carlos Segundo, que está en gloria, a los 22 de henero 1700, por haverse entendido que dentro de un caxón, de la misma mesa del despatxo del tribunal de la Baylia General, havia ropa sin los devidos despatxos. A instancia de los deputados, requiriéndose a don Francisco de Balaguer, entonces y oy acessor de dicha Baylia, hisiese acistencia como lo hizo se reconocido, y hallándose se hizo aprehenden de aquella, llevando auto el ayudante tercero de la scrivanía mayor de la Deputación, sin reparo alguno de tribunal sobre que antes consultó este assumpto con diferentes doctores de la Real Audiencia, y después se passó a declarar en la Deputación si era fraude o no, de donde se verifica que los Deputados y sus offidales, tienen poder y jurisdicción de haser en quales quier parte semejante reconocimiento y aprehenciones, sin acistencia de officiales reales y otros, sino es en los casos que estos fuesen requiridos, a que no pueden denegarse baxo las penas impuestas por Cortes Generales.”

Son de tal realce los derechos de la Generalidad, que ya en el año 1413 en las Cortes que celebró en Barcelona el señor rey don Fernando el Primero, merecieron que fuesse servido otorgar que su majestad la señora reyna y sus hijos, quedasen incluhidos en la paga y satisfacción de dichos derechos, como parece de la Constitución 1, título «De derechos del General», en consideración que estos redundavan en grande utilidad de su real corona. Y no solo los señores reyes successores confirmaron, con el sagrado del juramento, dicha Constitución, si y también, vuestra magestad; y con singularidad en el capítulo 23 de las Cortes por vuestra magestad celebradas, en que fue servido por su real munificencia, por si y por sus reales sucessores, favorecer al Principado restableciéndole esta honrra sin igual.Con la estabilidad de tan singular immunidades, han acostumbrado siempre los deputados, proceder criminalmente contra quales quier personas que hayan delinquido en materia de Generalidades, assí ecclesiásticas como seglares, como assí so confirma con varios y diferentes exemplares de sentencias criminales promulgadas en el consistorio de los deputados, que se hallan en le arxivo de la casa de la Deputación. Haviéndose practicado en nuestros tiempos, en cierto sujeto, que por hallarse inculpado de haver falcificado los sellos de ciertas ropas fue desterado de la ciudad y collecta de Barcelona. Como parece con sentencia criminal proferida por el consistorio de la Deputación, de consejo de sus acessores a 4 de mayo 1705, que fue confirmada en grado de suplicación a 4 junio del mismo año.”

Assí mesmo, han procedido los Deputados por procedimientos de torp, no solo contra personas particulares, sino también contra officiales reales, mayores y menores, siempre que han tratado de impedir o turbar la exacción libera de los derechos de las Generalidades, o la administración o jurisdicción de los deputados, o han echo usurpación de ella, o no han querido haserles la devida acistencia requeridos según la facultad, suponen tener differentes reales privilegios y entre otros uno concedido por el señor rey don Fernando, su data en Valladolid, a los 15 de mayo 1509, que se halla en el «Libro de los quatro senyales», página 330 y 331. Y además de esto han estado siempre en esta observancia, costumbre y pocessió, y lo están oy los deputados conciencia y paciencia de los officiales reales, y exccutándolo aun ellos mismos, esa saber, aquellos a quien lo cometen los deputados la qual es de tanta eficacia y fuerça que, aun en cosas dudosas tiene fuersa de ley, y assí se deve observar como sea cierto y constante, que tiene tanta fuersa como si fuera privilegio o ley municipal, mayormente en este Principado, donde los usos del General son hávidos y tenidos por capitulos de corte, según diferentes constituciones y con specialidad, según el capítulo 19 de las Cortes del año 1413, que se halla en el «Libro de quatro senyales» pagina 31, el qual se confirman en todas las Cortés que después se han celebrado. Y esta observancia se halla corroborada en un sin número de exemplares antiguos y modernos, que están recóndidos en los arxivos de la Casa de la Deputación.”

De todo lo comprendido con toda la Audiencia, parece que lo executó don Félix Roure, verguer de esta ciudad, el día primero del corriente, acompanyado y açosiado de la presente, don Joseph Antón Martí, del regimiento de la real guardia cathalana de vuestra magestad, junto con diferentes fosilleres y otros, capturando a Jayme Ortal, Joseph Costa, Francisco Llado, y Batholomé Granger, guardas de la Generalidad, en ocasión que con acistencia de Francisco Soldevila, sotsbayle, se hallaran en las casas del maestro Miquel Roca, sastre, que las tiene situadas en la presente ciudad, en la calle de los Cambios, reconociendo aquellas per ver si se hallarían mercaderías en fraude a la Generalidad, llevando a dichas quardas y sotsbayie en las cárceles de esta ciudad. No puede dudarse que el veguer y demás, turbaron no solo la libera exacción de los derechos de la Generalidad, la administración y jurisdicción de los deputados, sino también, que usurparon aquella y por consiguiente que pudieron los deputados proceder por vía de torp contra el dicho verguer, y demás referidos. No es ni ha sido señor, la intención de los deputados abusar de los honores, privilegios y perrogativas con que condecoraron los reales reyes y las Cortes Generales al magistrado de la Deputación, antes bien, hasiendo el devido aprecio de ellas puede assigurarse vuestra magestad, que contribuyendo con su innata fidelidad, jamás podrán perder de vista aquel fino rendimiento que practican y tributan siempre al paternal y entrenyable amor de vuestra magestad, por muy servido de esta umilde y obsequiosa representación, sino también, que en todos tiempos han de dever a la real munificiencia de vuestra magestad la más exccutiva providencia, que evite semejantes sucessos y execute el que las Generales Constituciones, capítulos, y actos de corte, privilegios, leyes y demás derechos de la patria, usos, costumbres y libertades sean inviolablemente observadas. Que además de ser tan justa como es esta suplicación, lo recibirán a merece los deputados de la real magnanimidad de vuestra magestad.»

p-946. “Dimecres 10/4/1709 [...] Señor. Los deputados y oydores de qüentas de la Generalidad del principado de Cathaluña [...] dizen: que [...] han tenido noticias de las opressiones, contribusiones, amenasas y malos tratamientos que las referidas universidades y otras de aquella comarca reciven de don Federico Scober, coronel de un regimiento de alemanes que residen en Pont de Suert, y de don Gorge de Hees su thiniente coronel, pues a más de las estacas y otras cosas que les han mandado traher por la empalizada y fortificación de Pont de Suert y los brasseros que a expensas de dichas universidades han trabajado en aquella fortificación, [...] se hallan cada día con repetidos órdenes en que les piden dicho coronel y su thiniente quantiosas sumas, assí de triqo, cevada y paja como de carneros, bueyes, obejas y otros géneros, mandando y executando tan a su disposición y alvedrío [...] todo lo que tiene a todo aquel pahís en punto de querer dexar sus casas por ser mucha su pobresa [...] Y considerando los deputados que las referidas operaciones del dicho coronel y su theniente son contra las constituciones y libertades del principado, [...] se siguen graves perjuicios al real servicio de vuestra magestad, no siendo el menor el que queden los susodichos pueblos imposibilitados de pagar el donativo que justamente se debe a vuestra magestad. [...] se den aquellas órdenes [...] para que [...] cessen de repartir semejantes órdenes [...] aconsolar aquellos sus fidelíssimos vassallos [...] mandando que se les abone a qüenta del donativo lo que constare haver entregado al referido coronel Scover y su thiniente...”

p-962. “Diumenge 14/10/1709 [...] “Señor. (el Carles tercer) [...] los jurados de la ciudad de Gerona [...] han participado que el enemigo continuando sus acostumbradas hostilidades el día 6 saqueó los lugares de Vilafrasser, Rabós y Sancta Leocadia y el día 9 levantó su campo y subió a la villa de Besalú, haviéndose retirado a Castellfollit las tropas de vuestra magestad que se hallaran en dicha villa. Y viendo que aquella montanya queda expuesta a padecer los mesmos estragos que el Empurdán les tiene con inexplicable desconsuelo, y por carta de los concelleres de la ciudad de Vique de 11 del corriente han tenido la noticia como el enemigo se hallaría ya en la villa de Olot, y que quedavan con justos y muy fundados recelos de que intentarían ocupar la ciudad de Vique y su plana, no hallándose allí tropas algunas del real exército de vuestra magestad para impedir sus dañadas ideas [...] El deplorable estado en que se halla el principado [...]. Pues estando abiertas todas las fronteras no hay comarca que esté libre de las invasiones del enemigo, quien ha practicado su crueldad y furor en la mayor parte del principado, [...] Y haviendo solo quedado aquella montanya de Olot y la plana de Vique exempta de sus tiranas oppressiones donde ha sido abundante la cosecha este año, con la qual podrían subvenirse en parte los ahogos de los demás pueblos, no es dudable que ocupando el enemigo aquella comarca serían aquellos pueblos y la ciudad de Vique víctimas de su bárbara crueldad y incessiable codicia, [...] y que de la devastación de aquel pahís se recentiría todo el principado, [...] assí por la falta de medios en que les han consütuhido las hostilidades del enemigo como por el poco abrigo que experimentan de las tropas del real exército para su defensa, pues como estas han practicado y practican en los parajes donde acampan y en sus tránsitos los saqueos, robos y talas de frutos que es notorio, [...] Por lo que suplican a vuestra magestad [...] mandar se apliquen las provídencias necessanas que pide tan importante urgqencia, para que logren aquellos vassallos de la ciudad de Vique y su comarca y los demás de la montanya el consuelo que necessitan en la presente constitución...”

REBIEM ABUSOS D'AMICS, I ARA, DELS ARA ENEMICS, DELS CASTELLAS DE FELIP V.

pp-973i974. “Dijous 6/3/1710 [...] “El rey. (el Carles tercer) [...] Considerando la suma importancia [...] de perficionar las fortificaciones de esta plassa y de las de Gerona y Tarragona, [...] y la que igualmente contiene la manutención de los hospitales, [...] en los quales peligra la subsistencia por falta de medios, tube por conveniente, en vista de carecer de ellos por ahora mis reales armas, establecer una junta, [...] para que [...] fazilite un donativo voluntario de los particulares de todos estados de este Principado, no siendo mi ánimo otro que el de que cada uno concurra con la porción que le fuere possible, [...] Pero atendiendo a que es gasto se afianzen sus naturales en que los franquearen para dicho effecto, no tendrá otra aplicación que la mencionada, [...] a fin de evitar qualesquiera rezelos hacia que puedan en otro expediente divertirse estos caudales, [...] si por casso llegáis a comprehender se desvian y separan estos productos en otros dispendios concurráis en vuestra oposición tan puntual y eficasmente que vaste a evitarlo...”

p-1010. “Dimecres 16/7/1710 [...] El rey (el Carles tercer) [...] Siendo tan precisos y urgentes como indispensabbles los gastos que ocasiona mi salida a campaña y necessario a proporción de ellos aplicar para su desahogo quantos medios queda comprehenderse importantes a este fin y permitiere lo riguroso de la estatxes que se padece de ellos en la presente estación, mayormente en conyuntura de que hallándose mi real casa con muchos empenyos contrahidos para procurar el más feliz éxito de mis armas, dificulta la escasez de caudales que oy experimenta mi real herario atender a la efectuación de esta dependencia. Por lo que he jusgado conveniente preveniros será muy de mi agrado dispongáis dar con la mayor brevedad satisfacción de los atrassos que han ocasionado las penciones de los censales procedidos de las haziendas confiscadas y seqüestradas, prometiéndome de vuestro zelo a mi servicio atenderéis a esta importancia como tan concerniente a él con la eficacia que lo havéis practicado en otras ocasiones, preveniendo que en esta se haze más indispensable su execución, pues es de las principales que puedan offrecerse y la que debe llevarse consigo toda la atención, lo que me prometo de vuestra constante fidelidad, por lo que encontraréis siempre propensa la mía para quanto condusga a vuestro consuelo. Del campo de Balaguer a los dose de junio de mil setecientos y dies años. Yo, el rey. Don Ramón de Vilana Perlas.»

EL REY DEMANAVA, I PACTAVA AMB LA GENERALITAT DE CATALUNYA EL DONATIU, QUE EL PRINCIPAT DE CATALUNYA ACCEPTAVA PAGAR AL REI EN CADA MOMENT, I ERA LA GENERALITAT LA QUE RECAPTAVA.
AIXÒ ÉS EL QUE ELS PARES DE LA “CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA” NO VAREN SABER DEFENSAR COM HO FEREN ELS DELS “FUEROS”, I HO ACONSEGUIREN.

p-1133. “Disapte 14/3/1710 [...] Señor (el Carles tercer). Los deputats y oÿdors de comptes del General del present Principal, [...] se dignà vostra magestat manar insinuar-los de com té resolt enviar dos cavallers naturals del pahís, lo un a Viena y lo altre a Ingalaterra y Olanda, per a secundar las instancias fetas per lo prompte avio dels socorros de tropas y remesas de subcidis [...] han deliberat subvenir de las pecúrias de la Generalitat per via de ayuda de costa ab sis-centas doblas a aquells dos cavallers que embiarà vostra magestat a aquellas corts, so és, a quiscú d'ells ab tres-centas doblas. Y quant será en la cort a hont ha de anar ab dos-centas doblas ab lletras, escrivint lo consistori a ditas corts quant se partirán dits dos cavallers.”

Esta deliberació, señor, confian los deputats y oÿdors ha de meréxer en lo real conspecte de vostra magestat tota aquella grata acceptació que en totas las demés ocasions, puix no poden duptar que la soberana intel-ligència de vostra magestat tindrá molt present quanta y quant gran part del Principat se troba en poder del enemich y, per consegüent, lo exaustos están de tots medis. Lo què rebran a singular mercé de la real magnanimitat de vostra magestat.»

EL REI ENVIAVA CATALANS A VIENA, I A INGLATERRA I OLANDA,
I ELS HAVIEM DE PAGAR EL VIATGE I LES DIETES.

P-1155. “Dimecres 27/5/1711 [...] real despatg de data de 26 del corrent, en forma de real cancellaria despedit, [...] es servit manar avisar a sas excel-lèncias fidelíssimas la mort del senyor emperador...”

«El rey (el Carles tercer) [...] Haviendo sido Dios servido llevarse para sí al emperador, mi único hermano, [...] que por vuestra parte haréis las
demostraciones de lutos [...] lo executéis con el menor gasto posibles, pues la injuria de los tiempos no da lugar a que se aumenten dispendios a los inexcusables gastos que tan repetidamente se ofrezen, [...] mediante el favor divino y las disposiciones dadas de conseguir a muy en breve el ver reducida toda la monarquía de Espanya ...”

ELS ALIATS NO SE'N VAN FIAR... I A CATALUNYA LA VAREN TRAIR TOTS.

pp-1166i1167. “Dimecres24/6/1711 [...] se ha juntat la conferència que-s compon de divuyt personas, ço és, sis de quiscun dels tres excel-lentíssims comuns de la ciutat, bras militar y Deputació, per quant dita conferència es estada instada y demanada per la excel-lentíssima ciutat se ha comensat de juntar en la present casa, y per la dependència del Epítome format per lo doctor Francisco Grases y Gralla, de la Real Audiencia doctor, y aprobat per lo doctor Joseph Minguella, també de dita Real Audiencia. La qual conferència ha aconsellat als tres excel·lentíssims comuns lo expressat y contengut en un paper [...] ab què se aconsella se fasse luego una representació a la magestat...”
Dijous 25/6/1711. [...[ lo síndich de la excel·lentíssima ciutat de Barcelona ha posat en mà de sas excel-lèncias fídelíssimas copia de una deliberació lo dia present feta per lo excel-lentíssim y savi Concell de Cent, de la qual apar annueix la excel-lentíssima ciutat que sie posada en la real má del rey, nostre senvor, que Déu guarde, la representació feta y disposada per las personas de la conferència acerca lo Epítome o compendi compost per lo doctor Francisco Grases y Gralla y aprobat per lo doctor Joseph Minguella, de dita Real Audiencia, a que sie posada esta tarda mateixa en sa real mà per medi de tot lo excel-lentíssim y fidelíssim consistori dita representació y que la conferència rèstia ab poder per a tots los dependents de dita incumbència fins a ésser aquella terminada, y aconsellar lo fahedor. Y encontinent sas excel-léncias fídelíssimas han ordenat a mi secretari y scrivà major del General y present casa cusís y incertàs en lo present dietari copia de dita deliberació, la qual es assí cusida y signada de número CCLXXII. Y, axí mateix, lo excel·lentíssim y fidelíssim bras militar, per medi de son síndich, ha participat a sas excel-làncias fídelíssimas a la mateixa hora de com dit comú se havia conformat ab lo que havia deliberat la excel·lentíssima ciutat.

En aquest mateix dia, [...] han posat en la real mà del rey, nostre senyor, sas excel-lèncias fidelíssimas la representació formada y disposada per dita conferència acerca dit Epítome o compendi (*). [...] Ha respost manaría dar las mes promptas providèncias a fin de que el Principado quede con todo consuelo»...”

(*) (aquesta còpia es troba intercalada el 25/6/1711. No l'abrevio per veure ben bé com erem les coses al Principat de Catalunya) “Señor. Los motius de posar-se als reals peus de vostra magestat ab tot rendiment los deputats y oÿdors de comptes del General del principat de Cathalunya són de tanta ponderació que omitir-los fóra en deservey de Déu, de vostra magestat y de la pàtria. Per lo que posan en la soberana comprehenció de vostra magestat la notícia de haver-se imprés un «Epítome o compendi de las principals diferèncias entre las lleys generals de Cathalunya y los capítols del Redrés o ordinacions del General de aquella», del qual no han tingut notícia alguna fins que se'ls remeté imprès, compost per lo doctor Francisco Grases y Gralla, oÿdor de la Real Audiència, y aprovat per lo doctor Joseph Minguella, també oÿdor y advocat fiscal patrimonial, en lo qual de sas proposicions inauditas se origina la total ruína de totas las Ilibertats, usos, constitucions, lleys, privilegis, perrogativas y costums de Cathalunva que tants reals predecessors de vostra magestat han observadas y concedidas, y vostra magestat, per sa real clemència, se ha dignat jurar-las, essent novedat tant estranya que los ministres y autors antichs y moderns de mayor crèdit han escrit al contrari. Y havent compost y aprovat dit Epítome los dos referits ministres produeix effectes tant danyosos al real servey que no podían idear-los més nocius los enemichs de la real corona, essent contra lo paternal amor que vostra magestat manifesta a estos sos fidelíssims vassalls, opposant-se a la quietut publica recomanada per vostra magestat y que en lo estat present tant se necessita, motivant als enemichs que ocupan molt part del pahís formar nous desconsuelos per consternació de est Principat y demés regnes.”

En est lance de tant cuydado, suplican a vostra magestat no sols lo remey del més delicat de sas perrogativas, que ab lo paternal carinyo de vostra magestat tenen ben asseguradas, si y també mane vostra magestat donar las mes promptas providèncias contra los que han ocasionat tan gran deservey de vostra magestat y desconsuelo universal, per a què logren estos vassalls de vostra magestat lo que més anèlan, que es vèurer a vostra magestat ab la pacífica pocessió de sos dilatats dominis.”

Disapte 27/6/1711 [...] en casa de la excel-lentíssima ciutat, se han juntat las personas que componen la conferencia dels tres excel-lentíssims comuns de la ciutat, i bras militar y Deputació per la dependència del Epítome compost per lo magnífich doctor misser Francisco Grases y Gralla, ciutadà honrrat de Barcelona y de la Real Audiència doctor, y aprobat per lo magnífich doctor misser Joseph Minguella, també ciutadà honrrat de Barcelona y de dita Real Audiència doctor, en la qual conferència se ha llegit un bitllet de real orde escrit a sas excel-lèncias fidelíssimas per lo il·lustre marqués de Rialp, secretari de sa magestat, Déu lo guarde, de data del dia present, en resposta de la representació posada en sa real mà per dits tres excel-lentíssims comuns als 25 del corrent, lo qual bitllet, de orde de sas excel-lèncias fidelíssimas, és assí cusit y signat de número CCLXXIIII. Y també han llegit en dita conferència dos altres bitllets escrits per lo mateix marquès als dos excel-lentíssims comuns de la ciutat y bras militar, y tots tres acerca un mateix assumpto. Y han aconsellat lo que-s conté en un paper que, de orde de sas excel-lèncias fidelíssimas, es assí cusit y signat de número CCLXXV, lo qual conté que per medi dels tres excel-lentíssims presidents se pose en la real mà del rey, nostre senyor, que Déu guarde, una respectuosa representació acerca dit assumpto, si y conforme, si és que aparexerá als tres excel-lentíssims comuns, la han formada y disposada a las personas que componen dita conferència.

p-1169. “Dimars 30/6/1711 [...] real carta [...]: «El rey. [...] Aunque devía esperar de vuestro zelo al bien público anciossos de que en ningún tiempo experimentase el Principado el menor perjuicio o novedad en el establecimiento más firme de las constituciones y demás leyes que os concedieren mis gloriosos predecessores y por mí fueren concedidas y juradas a los comunes y particulares de él, la más individual explicación de las proposiciones inauditas que decís se leen en el Epítome o compendio que dio a la imprempta, el doctor Francisco Grases y Gralla, con la aprobación del doctor Joseph Minguella, ambos oydores d-esta Real Audiencia, para que sinzerado mireal ánimo de ellas y de sus circunstancias fuessen más ajustadas las providencias al daño que huvieren ocasionado, en conformidad de lo que por mi orden de palabra y en escrito os insinuó el marqués de Rialp, mi secretario de estado, entendiendo ahora por la representación que los presidentes de esse consistorio, de la ciudad y braço militar han puesto en mis manos, dejáis a mi cuydado su aberiguación y examen, he mandado que luego, sin pérdida de tiempo, se pase al más exsacto confiando esta importante diligencia, por lo que en ella se interessa como me asseguráis la quietud pública, al zelo y aplicación del regente don Domingo de Aguirre, decano del Consejo de Aragón, en cuyo poder mandé recoger todos los impresos, al de don Miguel de Calderón, doctor Thomás Rovira y doctor Rafel Bruguera, para poder, con conocimiento de todo, mandarlo que más se proporcione a mi servicio y bien de la patria y, hallando que estas novedades en tiempos tan delicados, en los quales no poco maquinan los enemigos de mi corona, sembrar vozes perniciosíssimas e imbentar ideas no menos perjudiciales son contra la salud pública, siendo ésta la superior ley que en todos tiempos se lleva la primesía, en esta consideración para manifestaros quanto inclina mi paternal amor a vuestras súplicas, conformándole a proporción de vuestros desseos, he resuelto por estos motivos y para assegurar la quietud de Cathaluña rebocar el beneplácito durante el qual se hallavan constituhidos ministros el doctor Joseph Minguella y el doctor Francisco Grases y Gralla, despojándoles del rupón que vestían y de los ministerios que ocuparan. De qué quedan dadas las órdenes conbenientes y para que entiendan mis fieles vassallos ésta mi real deliberación, por medio de la qual no dudo tendrán el desenganyo de lo que mis enemigos puedieran haverles impuesto, os ordeno y mando que immediatamente hagáis dar a la imprempta esta expressión de mi real voluntad, no dudando producirá los saludables efectos de restablecer la quietud en los pueblos que se hubieren consternado y de confundir aún la más depravada malisia enemiga que, valínedose de aparentes artificios, tentase macular la más constate fidelidad. De Barcelona, a los veinte y nueve de junio de mil setecientos y onze. Yo el rey. Don Ramón de Vilana Perlas.”

En aquest mateix dia (30/6/1711), a las sis horas de la matinada, se han juntat las personas que componen la conferència dels tres excel-lentíssims comuns de ciutat, bras militar y Deputació en la present casa per lo negoci del Ilibre compost per dit Grases y aprovat per dit Minguella, y en esta conformitat se ha refflectat sobre lo assumpto que conté la sobradita real carta.”

DAVANT LA FERMESA DEL DIPUTATS DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, CONCLOU AQUEST ASSUMPTE DE L'EPÍTOME QUE DE LES LLEIS DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA HAVIEN INTERPRETAT I FET IMPRIMIR DOS MINISTRES DEL REI CARLES III.

pp-1176a1179. “Dimars 14/7/1711 [...] súplica presentada per perat del doctor Francisco Grases y Gralla, ciutadà honrrat de Barcelona, junt ab lo Ilibre imprès y compost per ell, intitulat «Epítome», etcètera, y continuàs també en lo present
dietari un vot fet per los noble y magnífichs acessors y advocat fiscal del General y consulents aplicats sobre dit assumpte [...] dit vot del thenor següent:

1. Ab deliberació presa per los excel-lentíssims y fidelíssims senyors deputats y oÿdors de comptes del General de Cathalunya als 7 del mes de novembre del any pròxim passat de 1710, en atenció que lo magnífích doctor Francisco Grases y Gralla, doctor de la Real Audiencia, per part de esta havia posat en mà del excel-lentíssin y fidelíssim consistori una resolucio, juntas las tres salas, feta als 30 de octubre del mateix any, acerca la observansa de la constitució «Com en las Corts» 8, títol «De dret de General», disposant dèurer-se observar los capítols del Redrés de la casa de la Deputació en lo cas que no-y ha consitució contrària, concloent que se aplicasen tots los medis oportuns per la observansa de dita constitució, a fi que sas excel-lèncias fidelíssimas ordenasenaquella providència més convenient, fou deliberat que dit assumpte se consultas ab los acessors, advocat fiscal y consulents infrascrits, per a què, fent reflecció sobre lo contingut en los papers en dita deliberacio mencionáts, fesen relació en escrits aconsellant lo que podian y devian obrar en la subjecta materia.”

2. Pendent indecisa esta consulta, la relacio de la qual se retarda per haver fet entèndrer dit doctor Francisco Grases que tenia alguns punts de què donar notícia a dits acessors, advocat fiscal y consulents, havent diferit la entrega de aquells per causa de la grave y dilatada enfermedat que li sobrevingué, en lloch del paper dels sobredits punts que havia offert per dit negoci, isqué a llum un paper imprés intitulat «Epítome o compendi de las principals differèncias entre las lleys generals de Cathalunya, capítols del Redrés y ordinacions del General de aquella», compost per lo doctor Francisco Grases, lo qual presenta ab súplica al excel-lentíssim y fidelíssim consistori. A vista del qual, sas excellèncias fidelíssimas sens aprobacio de dita súplica y paper, ab deliberacio feta als 18 de juny proppassat, deliberaren que los mateixos acessors, advocat fiscal y consulents atentament mirasen y regoneguessen lo dit paper y súplica, fent relacío en escrits de si lo contingut en aquell encontra o no ab lo disposat per generals constitucions, capítols y actos de cort, privilegis, Ilibertats, franquesas, immunitats, perrogativas y demés drets de la pàtria, y, en cas de contravencio, lo que poden y deuhen obrar sas excel-léncias fidelíssimas.”

3. Vistas las sobre-calendadas deliberacions, vist lo dit paper intitulat «Espítome o compendi», compost per lo magnífich doctor Francisco Grases junt ab la súplica ab què fou presentat, vista la deliberació de la Real Audiència, juntas las tres salas, feta, vist lo vot fet per los acessors, advocat fiscal y consulents als 25 de novembre 1706 sobre la subjecta matèria, vistas differents constitucions y capítols de cort, y lo demés que se devia vèurer concernent a est negoci.”

4. Los acessors, advocat fiscal y consulents infrascrits, obehint als ordes de sa excel-lència fidelíssima, han remirat ab lo mayor cuydado y deguda reflecció lo dit Epítome o paper, que abrassa un y altre dels dits dos punts consultats, y després de molta premeditacio han encontrat en aquell que en lo número 12, 13 y altres se nega que lo senyor rey la cort, ni lo senvor rey ab la cort, fassa las lleys del present Principat, ans bé estableix per proposició que la facultat legislativa en quant a las lleys generals de est Principat no està simul o comulative en lo senyor rey y la cort o brassos, sinó que, com a suprema regalía del príncep, convé solament al senyor rey, si bé que per sa real clemència no usa de ella in camera, sinó en la cort o lloch a hont están junts los braços a efecte de lloar y aprovar las lleys que en la cort se fan. Lo que intenta provar dient entre altras cosas en los números 19 y 20 que los usatges que foren estatuhits per lo senyor comte don Ramon Berenguer no foren firmats ab la solemnitat de proprias corts y que sols després de la constitució del rey don Pere segon, feta en la Cort de Barcelona en lo any 1283, ha fet lo senyor rey las consitucions ab lloació y aprobació de la cort; y en lo número 40 y altres diu que la aprobació y consentiment i que deu entrevenir dels braços en la formació de las lleys generals és solament per la accpetació de las ditas lleys, la qual així com de jure communi se anav'a introduhint per lo ús que se seguia després de proferidas aquellas, volgué lo senyor rey don Pere que esta fos en lo mateix acte de la promulgació, per a què ja des de principi y en lo mateix acte de la promulgació tinguessen las suas lleys la acceptació expressa del poble. En lo número 27 suposa que los capítols del General o del Redrés ni son lleys generals ni particulars de la provincia, donant per rahó en lo número 67 perquè falta al conditor de aquells lo ànimo y poder de fer Iley general ni particular en Cathalunva. Y en lo número 78 ajusta altra rahó, consistint en què los capítols del Redrés són ordinacions fetas manant la cort y autorisant lo senyor rey sens exercici de jurisdicció y que, per ço, pot la cort revocarlos sens decret y autoritat del rey y que, per esta rahó, lo capítol 63 del nou redrés del any 1706 no pogué derogar al capítol de cort 2, del any 1599, ni alterar la forma del repartiment dels salaris que-s troba disposat en dit capítol 2.”

5. Estas proposicions en dit paper acentadas, se rogonoixen contrarias a las més principals prerrogativas de que gosa lo present Principat, no sols per oposar-se al que expressament dispòsan y dònan per cert diferents constitucions, capítols y actes de cort, però y encara por repugnar a la Iley fundamental de la monarquía dels sereníssims senyors reys y comtes de Barcelona lo negar a la cort o braços lo concurs simultáneo ab lo senyor rey en la formació de las lleys generals, perquè segons comú y uniforme sentir dels historiadors elegí lo Principat espontàneament per son soberà al senyor emperador don Carlo Magno en lo any 778, segons sentir de uns, y de altres en lo de 785 [B. Surita in suis Annales, tomo 5, libro 1, capitulo 9; Diago, Tractado de los condes de Barcelona, libro I, capitulo 19; Bosch, titulo De honoris de Cathalunya, libro 4, capitulo 3; Marq. in Usat. «Cum dominus», fol. 11, col.4, v. «Et ípsis civitatibus», y altres que cita Ripoll, De regal., cap. 3, n. 4 ad 21], sens transferir-li la absoluta potestat de fer lleys generals y derogar las antigas, sinó que aquellas se ordenasen per lo rey y cort general.”

6. En reserva de dita facultat feta per lo poble de Cathalunva y en la elecció de son primer príncep, ja que pogués tenir dificultat de provar-se per la antiguitat del temps, ab disposició particular y expressa, la acreditaria la consuetut y observansa que uniformament des de alesores se ha seguit en totas las ocasions que se han fet y format lleys generals en lo Principat en útil y benefici públich, la qual consuetut practicada per tant llarch temps assegura que la potestat legislativa no fou per lo Principat absoludament transferida al príncep, sinó ab la reserva de concòrrer simultàneament en la formacio de las lleys generals ... y parlant de la consuetut se troba en lo regne de Aragó en la subgecta matèria ho digué lo senyor rey don Jaume segon [C. In foro único, tit. «Quod dominus rex», que transcriu Calixto Ramires, d. 4, n. 15, ibi: «cum consuetudo sit et rationalibis quod dominus rex de voluntate et concensu praelatorum et religiosorum, baronum, masnadariorum, militum, infantionum et procuratorum laudatum, víllarum et aliorum locorum regni Aragonum qui ad curiam venerint, possint facere statuta seu foros»] y en propri termes de nostre Principat ho ensènyan Salas, Molina, Ripoll y lo regent Vinyes [D. Salas in Tractato de legibus, dispositione 1, sectione 9; Molina, tomo 3 De just et jure, dipositione 580; Ripoll, De regal, capitulo 3, numero 51 et 52; lo regent Vinyes, Discurso para celebración de Cortes, discurso, numeros 38, 39 et sequentibus, ibi: «Que esta ley regia en Cataluña queda provada pro costumbre immemorial y por confesiones proprias de sus príncipes y señores, los quales en todos tiempos los han hecho y establecido en la dicha forma y no de otra manera que es la regla maestra para conocer lo que se transfirió por la ley regia»].”

7. Dita observansa se justifica de tantas lleys generals com se troban haver-se fet des de que Cathalunva per son príncep Carlo Magno, com són los usatges que féu lo senvor comte don Ramon Berenguer, que morí en lo any 1076, las consitucions que feren lo senvor rey don Alfons primer en Fontalclara, any 1173, y en Balbastro, any 1192, lo rey Pere primer en Barcelona lo any 1198, 1200, 1210, altres en Cervera en lo any 1202, altres en Puigcerdá, any 1207, y altres en Lleyda en lo any 1210, lo senyor rey don Jaume primer, des del any 1218 Dns al de 1260, convoca y celebra corts catorse vegadas, totas las quals foren fetas al consentiment y aprobació de la cort, concorrent en sa formació personas de tots los estaments que vuy componen los tres braços, com se prova de la genealogia dels senyors comtes de Barcelona y reys de Aragó posada en lo principi del volumen de las constitucions y especialment, del usatge 1, col-locat baix lo títol 14, libre 1 «De celebrar corts», ibi: «Car que rebuja lo judici de corts, falsa la cort e qui falsa la cort, damna lo príncep», et ibi: «Car orat és de sens senys qui vol contrastar al senv e saber de la cort en què ha prínceps, bisbes, abats, comtes, bescomtes», etcètera; de la constitució que comensa de las Devinals 1, del libre 10, títol 11 de Pau y treva feta per dit senyor rey don Alfons en lo any 1173, Ibi: «Haüt consell a Fontdalclara sobre açò, tractament e deliberació ab lo baró Huc, rchebisbe de Tarragona, legat de la seu apostòlica, e ab tots sos sufraganis e ab tots los magnats e barons de la mia terra, als quals ab un coratje e tots ensempts justa cosa e igual es vista e expedient a la comuna utilitat que la dita terra mia de Salses entro a Tortosa e Lleyda ab sas encontradas Pau y Treva sia establida e la malvada audàcia dels ladres e dels robadors sia foragitada e de assentiment y voluntat dels demuntdits», etcètera; de altre del mateix senyor rey don Alfons que és de la segona del mateix títol, ibi: «Abans de las consitucions de
las novas paus, las quals de comú consentiment de nostres prohòmens magnats havian fets», etcètera; de altre del senyor rey don Pere primer, feta en lo anv 1198, que és la tercera del títol propreferit, ibi: «Haüt envers Barcelona sobre açòo tractat ab lo venerable en Ramon, archebisbe de Tarragona, e dels sufragans seus e ab tots los magnats e barons e la mia terra, als quals ab un coratge a tots ensemps justa cosa e igual és vista e expedient a la comuna utilitat»; y, més avall, ibi: «De assentiment y voluntat de tots los demuntdits»; de altre del senyor rey don Jaume primer, que és la tercera, libre 1, títol 5, volum 3, ibi: «la solemne cort aprobant estatuïm», etcètera; y de altre del mateix rey que és la única, libre 1, títol 20, volum 3, ibi: «la cort general aprobant estatuïm», etcètera.”

8. Del sobrereferit queda concloentment provat, no sols haver-se observat en Cathalunva lo concurs simultàneo de son príncep y la cort en la formacio de las lleys generals, des de que fou elegit per lo poble son soberà, però y encara dita observansa se troba confirmada de differents constitucions y disposicions municipals que-s feren en differents corts antes de la constitució 1, títol «De usatges y cort», feta per lo senyor rey don Pere segon en las Corts que celebra en Barcelona en lo anv 1283.”

9. Del fins assí poderat legítimament se conclou que havent-se contínuament observat establir los sereníssims senyors reys y comtes de Barcelona las lleys general del Principat ab concurs y consentiment simultàneo de aquellas personas que vuy componen los tres estaments o braços y suposant esta immemorial consuetut la forma y condició limitada ab que al temps de la entrega del present Principat a Carlo Magno li fou transferida, digué ab equivocació y singular prejudici dels drets de la pàtria lo Epítome o compendi en los números 30, 31 y següents que la facultat legislativa, la qual ab Iley règia proferida en temps de Augusto fou en temps dels romans total y plenament per lo poble transferida al príncep sens reserva alguna de dita potestat legislativa, quedant esta únicament en lo príncep sens dependencia del poblé, encara que de sos principis segons probable opinió no fos perpetua y degués revocar-se en qualsevol successor del imperi ab voluntat y concessió del poble; però vuy esta renovació ja no admet disputa, que en tots los regnes y provincias subjectes a la santa mare iglesia se té per renovada y aprobada dita Iley règia dient-se de tots los regnes cathòlics lo mateix que del poble roma y que, per consegüent, tindria lloch esta Iley regia en Cathalunya, reprobant a don Acàcio de Ripoll per haver-se persuadit y afirmat lo contrari [E. Ripoll, De reg., cap. 3, n. 32 et a n. 51], pues encara que en opinió de alguns doctors en las monarquias governadas per prínceps cathòlics la dita potestat legislativa residesca en tots los reys y princeps soberans que no regonexen superior [F. Thom. 1, 2ª q. 90, art. 3 et 22ª q. 51, articulo 2, Canonista in cap. ecclesia de const. Barca et aliis in 1 .... de legibus Bald., in capitulo 1, de constituione Navarro in capitulo non notab. 2, n.110; De Augusto tractatus 6 in Joan, ibi: «Dicinum jus in scripturis habemus humanum jus in legibus regnum»; eximius Suarez, Deleg., lib. 3, cap. 9, n. 2], sens que tal cosa proven Bovadilla y Calixto Ramírez, a lo menos ab la universalitat que se suposa en los llochs citats del Epítome, número 31. Emperò, tots uniformament convenen que los reys y prínceps supremos, quant algunas provincias o regnes líberamcnt se entregaren en son poder, tenen la facultat y autoritat legislativa, no absoluta, sinó ab aquell modo y ab aquellas condicions baix las quals fou donada y trasnferida per lo poble, perquè aquella potestat del príncep, com deriva de una contenció entre ell y lo poble, no pot excedir lo modo de la donació y pacte, ja sie per consuetut o literal instrument justificat, no essent en est cas la consuetut de inferior condició que la lletra del pacte y donatió [G. Authores citati litteris B, C et D y es admirable la autoridat del exímio Suàrez, líber 3, dicto capitulo 9, numreo 4, ibi: «Atque hinc sequi secundus etiam in principe supremo esse hanc potestaem eo modo et sub ea conditione sub qua data est et translata per communitatem, ratio est clara ex superius dictis contra haec est veluti concentio quedam Ínter communitatem et principem, et ideo potestas recepta non excedit modum donationis vel conventionis. Quis autem ille modus fuerit, si scriptum non sit, ex consuetudine maxime colligendum est.Hanc ipsam et consuetudo solet esse sufficiens ad dandum jurisdictionem, ergo multo magis sufficit admodum illius declarandum, et cetera». Adamus Gatzen in sua Politica, lib. 5, cap. 5... 6, ibi: «Non igitur sentiendum est cum quis aliquis hominum casus in unum convenit principem, quem sibi deligi quasi naturali ductu, et sequela legum ferendarum potestatem illi collatam a Deo, sed tantum ipsi communitati per modum proprietatis naturam consequentis datur. Nam constituto illo corpore naturalis juris et legum necessitas adeoque potestas excergit et principi pro voluntate rei publicae et usu communicabili». Puntual és la doctrina de Gregòrio Martínez, 1, 2ª, q. 90, a. 3, ... 5, ubi de república pactionata loquens sie ait: «Ubi autem respublica non totam regi contulit potestaem, sed limitatam utendum est illa limitatio, ne quae sibi potestas est collata a republica, ut contingit in Cathalonia, in quae rex ex sua institutione non potest condere leges sine comite, ipsa republica et in comitiis generalibus, ut patet ex libro Constitutionum, titulo 14, constitutione 1 «Quia cum rex libine institua ... a republica potest institui juxta conditiones rei publicae placitas, quas ipse rex tenet servare»] y, sobretot, repugna la renovació de dita potestat legislativa segons la forma del Imperi Romà residir en los senyors reys y comtes de Barcelona a differents claras y literals constitucions de Cathalunva que convencen lo contrari de dita proposició, com immediatament se manifestará.”

10. Quant pogués la matèria en forsa de la entrega del Principal de Cathalunva a Carle Magno y consuetut subseguida patir alguna dubietat per la controvèrsia y differència que se regoneix entre los autors cathalans sobre si le concurs necessari deil tres estaments o braços per la formació de las lleys generals de Cathalunya pren son principi y origen de dita entrega, feta segons volen molts ab est pacte y limitació, o bé segons diuen altres de la constitució del senyor rey don Pere segon, feta en la Cort de Barcelona, any 1283, que es la primera, títol «De usatges y constitucions», libre 1, lo cert és que a lo menos des del temps de dita constitució la potestat legislativa no resideix única y privadament en lo senyor rey, sinó que simultàneament competeix a la cort y braços, los quals concorren ab lo senyor rey com a cap superior y resident en la formacio de las lleys generals y concernents al comú benefici del Principat, constituhint junts un cos místich, del qual és cap principal lo senyor rey e membres los braços. De esta veritat dónan clar testimoni diferents constitucions de Cathalunva, la primera, las del senyor rey don Pere segon pròxim mencionada, qu-és la primera, títol «De usatges», ibi: «Volem, estatuhim y ordenam que si Nos o los successors nostres constitució alguna general oestatut fer voldrem en Cathalunya, aquella o aquell fassen de aprobacio e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Cathalunva o ells apel-lats de la mayor o de la pus sana part de aquells»; lo mateix digué dit senyor rey don Pere 2 en lo capítol 24 de las mateixas (Corts celebradas en Barcelona en lo any 1283, que és la constitució 1, títol 14 «De celebrar corts», libre 1, en aquellas paraulas, ibi «Nós e los successors nostres celebrem dins Cathalunva general cort als cathalans, en la qual ab nostres prelats, religiosos, barons, cavallers, ciutadans e hòmens de vilas tractem del bon estament de la terra».”

11. Probas semblantment de la constitució 1, títol 6 «De celebrar corts», libre 1, volum 3, ibi: «Nós e nostres successors de qui en avant tindrem cort general quiscun any ais cathalans en Cathalunya, là hont Nós vullam, per ordenar e tractar ensems ab ells lo bon estament de la terra».”

12 Ab què mayor claredat podia expressar lo senyor rey don Jaume que així lo tractat, com lo fer y ordenar las Ileys generals en Cathalunya competeix al senvor rey junt ab la cort y braços.Ab igual expressió ho digué lo mateix senyor rey don Jaume en la constitució 3, títol 14 «De celebrar corts», libre I, ibi: «Com Nós hajam mandada cort general de Catalunya en Barcelona e per rahó de dit manament generalment fet per Nós vinguesen a la cort.”

pp-1193i1194. “Diumenge 6/9/1711 [...] posat als reals peus de la reyna [...] los ha dit y afferit lo següent: «Yo os he enviado a llamar para desiros, manifestarhos y expressarhos cómo al rey, mi esposo y señor, le es preciso y indispensable passar a Alemania por negocios tan importantes, que bien se dexan conciderar de qual esfera deven ser, que pues que el grande amor que os tiene y ha sabido merecer vuestra finíssima lealtad lo bien hallado y servido que està de essos sus primeros vassallos y el grande deseo tiene de continuar en favoreceros con su real presencia, no le han permitido superarlos ni fiarlos a otra mano, antes bien la necessidad insta que vaya allà quanto antes su real persona por breve tiempo, bien concidero yo que la penetrante de la espada de esta noticia ha de llagar y herir lo más íntimo de vuestros coraçones. Empero, al mismo tiempo, os he de dever mi maternal amor de que os recuperéys d-este accidente, animándoos y alentándoos, puesto que siendo assí que de su ausencia me ha de tocar a mí la mayor parte de semejante sentimiento y que todos os interessáys en la anticipación de la deseada successión, hemos convenido los dos en la tan sensible y dolorosa separación, quedándome muy gustosa con vosotros en demostración de que a nuestro amor ya no le queda mas que poder practicar aunque todo nos lo deven y devoran el vuestro, la constancia, fidelidad y immensos servicios que no es fácil poderlos reducir a guarismo. Fiando que al passo que me desvelaré a atender a vuestro mayor consuelo y amparo durante la real ausencia del rey, mi señor, al mismo tiempo os deveré toda vuestra atención y aplicación en qualquier trance que la serie de los tiempos lo pida en servirme y adelantar la justa causa real y el mayor aumento y concervación del Principado. Y me holgaré comuniquéis a vuestros comunes el justo motivo he tenido de llamaros.»

Y després dits senyors presidents han passat als quarts del rey nostre senyor per quant dit senyor almirant de Aragó los ho ha insinuat de son real orde y, havent-lo trobat en peus, los ha dit ab gran inespicable carinyo, en substància, lo següent:
«Ya por la reyna, mi señora, tenéys entendido que es indispensable mi passaje, aunque por breve tiempo, a Alemania y aunque os abrá expressado que es por negocios importantes, a boca hos he querido individuaros que entre otros es para establecer en primer lugar las cosas de nuestra santa religión en mis dominios y estados hereditarios, fundar con seguridad su quietud y perficionar todas las diligencias con que se deve prevenir en tropas y subsidios el resguardo de este Principado y el último término a esta gucrra. Todo lo qué ha motivado a las repetidas instancias de los príncipes de Alemania a que passe allá quanto antes, para desvanecer los designios enemigos. En vista de estas tan justas expressiones
spero que os sacrificaréys con gusto a la resignación de mi partida, mayormente
contemplando que sólo por el puro amor que os tengo dexo el lado de mi real cosorte, dexándoos la reyna, mi señora, prenda de mi mayor estimación, y en cuyo coraçón descansan mis fatigas y congoxas. Y si ya no queda más que haser para vosotros, como podré dudar que como a tant finos no correspondáys a tant grande amor con el todo de vuestra lealtad y constancia, como más difusamente lo entenderéys de mis reales cartas que he mandado escrivir a los comunes.»

Al què per lo senyor conceller segon, en veu dels tres presidents, es estat respost lo següent: «Senyor. Los immensos reals favors que vostra magestat en esta ocasió se ha dignat insinuarnos són de tan alta esfera que ni nostre concideració es bastant per a compèndrerlos, ni nostre possibilitat per a correspòndrer-los, sols confessam y confessarem que si la magestat del senyor rey don Felip quart, affavorint a Cathalunya en certa ocasió, escrigué que seria lo rey que més hagués degut a Cathalunya, ara diu Cathalunya a vostra magestat que en vostra magestat regoneix al pare y rey que més li ha degut, sols senyor atònits y confusos dels immens esplendor de tanta real munificència, nos postram a sos reals peus per a besar-los y venerar-los perpètuament en lo affecte.»

p-1295. “Dimars 11/4/1713 [...] A las 4 horas de la tarda consistori visita al cardenal Sala.” (TAN SOLS PER DIR QUE AQUEST DIA ES VA SIGNAR EL TRACTAT D'UTRECHT).
(i, com que jo no en sé més, em permeto copiar-ho de la Gran Enciclopèdia Catalana, que confio no m'acusin per la còpia.)
Utrecht, tractat d' “Tractat que posà fi a la guerra de Successió d'Espanya. Signat a la ciutat d'Utrecht l'11 d'abril del 1713, després de llargues converses (iniciades a Londres el 1711), fou complementat pel tractat de Rastatt i altres tractats menors. El conjunt de tractats afectà, d'una banda, França i Espanya, i de l'altra. els aliats antiborbònics: la Gran Bretanya, Àustria. Holanda, Prússia, Savoia i Portugal. Felip V fou reconegut rei d'Espanya i de les Indies, però perdé les possessions europees, que passaren sobretot a poder d'Àustria (tractat de Rastatt). Frederic Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l'alt Gelderland. Savoia rebé una part del Milanesat i l'illa de Sicília, que més tard canvià a Àustria per Sardenya (tractat de Londres. 1718), i. juntament amb Prússia, passà a ésser una potència europea de primer ordre. Holanda rebé vuit places fortes a Bèlgica, en el camí seguit per les invasions franceses (tractats de la Barrera). Per a França, els tractats representaren el fracàs de la política d'hegemonia borbònica. La Gran Bretanya en sortí beneficiada en gran manera: imposà la seva política d'equilibri europeu, afermà la seva hegemonia marítima i comercial, conservà Menorca i Gibraltar, rebé diverses possessions franceses a Amèrica i obtingué de Felip V el monopoli de la introducció d'esclaus negres a les colònies espanyoles d'Amèrica (asiento) i el dret d'enviar-hi un vaixell de permís anual. El problema de les constitucions pròpies dels Països Catalans fou debatut també activament en les negociacions preparatòries del tractat (novembre de 1711 a abril de 1713), però les tímides defenses de les constitucions catalanes, fetes pels representants anglesos (que s'hi havien obligat pel pacte de Gènova), toparen amb la negativa resolta dels representants de Felip V a respectar-les (Cas dels Catalans). El 14 de març de 1713, a esquenes dels catalans, fou signat, com a pas previ per a la signatura de la pau, el tractat d'evacuació de Catalunya de les tropes de l'emperador, mentre la qüestió de les constitucions catalanes romania ajornat per a la pau pròxima. Quan se signà la pau pròpiament dita entre Lluís XIV de França i els països aliats (excepte l'emperador Carles, que es negà a participar-hi), els anglesos, que hi obtingueren la possessió de Menorca, que ocupaven des del 1708, renunciaren a obtenir la confirmació del respecte a les constitucions catalanes i s'acontentaren amb la promesa que els catalans gaudirien dels mateixos privilegis que els habitants de Castella, eufemisme que no amagava la repressió que Felip V preparava si assolia de trencar la resistència catalana. Les autoritats austriacistes de Barcelona ocultaren els acords d'evacuació del Principat (conveni de l'Hospitalet); però, coneguts aviat per la població catalana, feren que la junta general de braços de Catalunya decidís la resistència a ultrança a Felip V, mentre hom intentava, per la via diplomàtica, la intervenció de l'emperador i de la reina d'Anglaterra en la defensa de les constitucions catalanes. Però la Gran Betanya deixà d'interessar-se pel problema i l'emperador acabà signant també la pau a Rastatt. (JGI/RoA[Jordi Galofré i Illamola-Simal/Roger Alier])

Dijous, a 22 de juny, de 1713. Deputat militar se ha conferit ab lo virrey y li ha portat un paper, que•s entre los papers. En aquest dia, a las onse horas del matí, lo excel•lentíssim y fidelíssim senyor deputat militar, en nom y per part de sas excel•lèncias fidelíssimas, se ha conferit ab lo senyor llochtinent general de aquest Principat y ha posat en sa mà un paper que conté los inconvenients que•s discorran en la subsistènda de pallas y llenya per la cavalleria, si se ha de ajuntar tota en un cos cerca de Badalona. Lo qual, de orde de sas exel•lèncias fidelíssimas, és assí cusit y signat de número (hi ha un espai en blanc de 12 mms.). Al que se ha servit respóndrer sa excel•lència se informaria del assumpto y tornaria resposta.

HO HE ENTRAT PERQUÈ EN AQUESTA DATA ÉS SIGNAVA L'ACORD QUE SEGUEIX , PERÒ NOSALTRES, QUE JA EREM GENT TREBALLADORA, NO TENIEM ESPÍES NI ENS N'ENTERAVEM DEL QUE PASSAVA. A FER FEINA, I BEN FETA, QUE NO ES QUEIXIN!)

Gran Enciclopèdia Catalana: Hospitalet, conveni de l'
Acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei-arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la Guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. (RoA[Roger Alier])”

AQUÍ, I AIXÍ, ACABEN LES ENTRADES DOCUMENTADES EN EL QUE ES VA ESCRIURE ALS DIETARIS DE LA GENERALITAT.
Volum X - Anys 1701 a 1713 - Generalitat de Catalunya

p-1330. “Divendres 8/12/1713 [...] no obstant de ésser la festivitat de la Immaculada Concepció de Maria santíssima reyna del cel y terra, per causa y ocasió del siti y bloqueo d'esta capital se han ajuntat sas excel-lèncias fidelíssimas y a la tarda se ha fet la professó general passant devant la piramida del Born en la forma acostumada, en la qual a mes dels dos excellentíssims concistoris de la ciutat y bras militar hi ha acistit lo il-lustríssim y espectable senyor portantveus de general governador procehint vicerègia. Y així en los dietaris de la excel-lentíssima ciutat y bras militar se trobarà, si convé, lo modo y cerimonial ab què ha acistit a dita funcció.”

Diumenge 10/12/1713 [...] no obstant ser festa de precepte se han ajuntat sas excel-léncias fidelíssimas per ocasió y causa del siti y bloqueo d'esta capital.”

A CONTINUACIÓ, a les pàgines de la 1331 a la 2467 hi ha els Apèndix I, trienni MDCCI (1701-1704); Apèndix II, trienni MDCCIIII (1704-1707); Apèndix III, trienni MDCCVII (1707-1710) i Apèndix IIII, trienni MDCCX (1710-1713). I de la 2469 a la 2523 l'Índex d'antropònims.

PERÒ NOSALTRES SEGUIEM LLUITANT I ELS “AMICS” D'EUROPA PACTANT COM ENS TRAÏEN, ENS DEIXAVEN SOLS DAVANT L'ENEMIC I EN TREIEN BENEFICIS TOTS ELLS DE LA SEVA DESERCIÓ. (TOT I QUE ELS CATALANS ENS CREIEM SER “PACTISTES”).

Gran Enciclopèdia Catalana: Rastatt, tractat de
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht. Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l'emperador Carles VI, i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França. L'emperador -que no havia volgut intervenir en el tractat d'Utrecht- rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella: Flandes, Sardenya (que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera), Nàpols, Milà i els presidis de Toscana; França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les dignitats i possessions dels prínceps alemanys que s'havien aliat amb Lluís XIV contra l'emperador. Aquest es negà, però, a crear un principat a Limburg per a la princesa dels Orsini. El tractat fou ratificat per l'assemblea de Baden (setembre de 1714) i suposà la liquidació de la Guerra de Successió, amb absolut menyspreu del cas dels catalans, definitivament desestimat ja pel tractat d'Utrecht, tot i que aquests continuaven la resistència contra Felip V. (RoA[Roger Alier])”
Gran Enciclopèdia Catalana: Barrera, tractats de la
Tractats signats el 1713 i el 1715 entre França i Holanda i entre Àustria i Holanda, respectivament, amb ocasió de la Guerra de Successió d'Espanya. Pel primer tractat era permès als holandesos d'establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera, com a protecció contra F'rança. Pel segon tractat l'emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats. (Ees[Eduard Escartín])”

APÈNDIX CLOENT AQUESTA SÈRIE DE TEMES “DOCUMENTATS”

Gran Enciclopèdia Catalana: Catalans, Cas dels
Denominació aplicada per les cancelleries europees al conjunt de debats i d'acords sobre Catalunya (1712-14), produïts en el marc de les negociacions iniciades per a liquidar els problemes sorgits de la Guerra de Successió, i que hom resolgué en els tractats d'Utrecht. L'objecte d'aquests debats fou la situació de Catalunya, adherida a la causa de Carles d'Àustria per la intervenció d'Anglaterra, que s'havia compromès (pacte de Gènova, del 20 de juny de 1705) a garantir la conservació de les lleis i dels privilegis de Catalunya, àdhuc en el cas d'una eventual victòria de Felip V. L'adveniment al poder del partit tory, a Anglaterra (1710), modificà l'actitud d'aquest país, que tendí a assolir una pau favorable, a la qual fou supeditada la defensa de l'estructura constitucional catalana. L'elecció de Carles com a emperador (1711) estimulà la reunió d'un congrés de pau (Utrecht, gener de 1712). Adherit poc després a les negociacions, l'emperador, per mitjà del seu ambaixador Hoffman, proposà que restessin sota el seu domini els regnes de la corona catalanoaragonesa. Rebutjat el projecte i en vista de l'aferrissada negativa de Felip V a conservar l'estructura política catalana, proposà la creació d'una República Catalana sota la protecció d'Anglaterra, solució rebutjada pel cap del govern anglès, Bolingbroke. Catalunya restà exclosa de les negociacions; Carles impedí que el Principat adquirís el rang de nació interessada i es negà a rebre oficialment el representant català, Francesc de Berardo, marquès de Montnegre, tramès a Viena (juliol de 1712). Les successives gestions d'aquest a Utrecht (març de 1713) i davant la pròpia reina Anna d'Anglaterra (4 de maig) no assoliren res de positiu. També foren enviats Pau Ignasi de Dalmases i de Ros a Londres. I Felip de Ferran i de Sacirera com a ambaixador a l'Haia. Mentrestant Carles gestionà la partença de Barcelona de la seva muller Elisabet de Brunsvic. Contràriament a allò que Europa esperava, els catalans hi accediren, i hom perdé aixi l'única base sobre la qual haurien pogut negociar (19 de març de 1713). Cinc dies abans havia estat signat el tractat d'evacuació de Catalunya de les tropes imperials, en el qual la qüestió de les llibertats catalanes romania ajornada fins a la pau general. L'emperador amagà la veritable situació als catalans i ordenà al nou virrei Starhemberg que intercedís per ells sense, però, retardar l'evacuació, que fou mantinguda secreta i que hom dugué a terme d'acord amb els borbònics (conveni de l'Hospitalet, 22 de juny). Per la part anglesa, els esforços de l'ambaixador Lexington toparen amb la intransigència borbònica; final, Bolingbroke renuncià a sostenir les llibertats catalanes mentre en el text del tractat figurés el mot "privilegis". El resultat fou l'article XIII del tractat de pau entre Anglaterra i el govern de Felip V (13 de juliol), pel qual aquest, aparentment a precs de la reina Anna d'Anglaterra, garantia vides i béns als catalans, i els concedia tots aquells privilegis que posseeixen els habitants de les dues Castelles. L'evident duplicitat del text provocà sorollosos debats a la cambra dels lords anglesa, on els whigs empraren el cas dels catalans com a arma política contra els tories (març-abril de 1714). Un últim intent de Felip de Ferran prop del nou rei anglès Jordi I esproduí quan Barcelona s'acabava de retre. El cas dels catalans tornà a l'actualitat el 1719 amb la invasió anglo-francesa del nord del Principat: el ministre francès
Guillaume Dubois, pressionat pel seu col·lega anglès lord James Stanhope, féu proclamar la restauració de l'estructura constitucional catalana. La invasió anglo-franccsa no progressà i la qüestió restà closa amb la pau entre Felip V i l'emperador Carles VI (30 d'abril de 1725), per la qual aquest renunciava els seus drets a la succcssió de Carles II. Anys després, però, encara ressorgia en opuscles com Via fora als adormits (1734) i el missatge al rei Jordi II d'Anglaterra titulat Record de l'alíança fet al sereníssim Jordi August... (1736). (Ramon Pla i Arxé/Roger Alier)”

E I X I D A
no he volgut concloure sense recomanar seguir cercant raons en altres fonts, i
recomanant també “The Deplorable History Of The Catalans, From their first engaging in the war, to the time of their reduction”. Jo en tinc una edictada per l'Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1995, format facsimil, acompanyada d'una traducció resumida al català a cura de Jordi Castelló. ISBN: 84-7739-753-8. I

parleu-ne a casa i a fora, amb la familia, amics i companys,
eixamplant i aprofundint el vostre coneixement d'aquests temes.
Entreu-ho al Facebook, i el Twitter i a qualsevol altra xarxa social,
feu-ne un motiu de conversa freqüent i planera.
Penseu el que direu, i dieu el que penseu. Enraoneu!
Ramon Torramilans Roca