de Democràcia, Política i Parlamentarisme.
Si algú creu que encara és a temps d'aprendre quelcom i sap anglès (parla clar i lentament), crec que paga la pena escoltar-lo (dura una hora i també es pot veure-hi la transcripció).
http://youtu.be/pbsa0EiHa7c
no deixeu que aquest missatge es quedi a la bústia o es mori al vostre mur, feu-lo córrer, compartiu, comenteu!
dimarts, 17 de desembre del 2013
dissabte, 14 de desembre del 2013
Aquell Phelipe, tan rey, era un fatxenda...
perquè un servidor, que s'ha d'il·lustrar en el que no li varen ensenyar a l'escola, mira a la GEC, UTRECHT, Tractat de, i em diu que per aquest tractat de l'11/4/1713, que fou complementat pels de Rastatt (*) i altres tractats menors,
"Felipe V fou reconegut rei d'Espanya i de les Indies, però perdé les possessions euopees [...] Frederic-Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l'alt Gelderland. Savoia rebé una part del Milasenado i l'illa de Sicilia (que després canvià a Àustria per Sardenya). Holanda rebé vuit places fortes de Bélgica [...]. La Gran Bretanya conservà Menorca i Gibraltar.
(*) 6/3/1714: [...] L'emperador (Carles VI -el nostre Carles III) rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella: Flandes, Sardenya, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana..."
com podia, doncs, aquell home presentar-se el 1716 com rei de Jerusalen, de Cerdenya, de Córsega, de los Algarbes, de Gibraltar, i donar-se títols de Àustria, de Borgoña, de Bravante, de Milà, d'Abspurg, de Flandes, del Tirol... ? doncs he de creure que es feia el fatxenda i li agradava més ser rei de molts regnes que no pas d'un sol i perquè no ho era rei d'España, España era una idea dels que vivien d'ella, els manaires de Madrid, a l'entorn d'un rei de molts llocs, i aquests manaires no volien ser funcionaris de Murcia, Toledo o Jaen, i van crear aquesta idea de España, una i grande.
I els manaires, aprofitats, a l'entorn d'un rei o d'un president d'una República, o d'un dictador o d'una dita democràcia, segueixen defensant aquesta idea d'unitat, pels seus interessos, no pels interessos del poble, ni d'una minoria.
"Felipe V fou reconegut rei d'Espanya i de les Indies, però perdé les possessions euopees [...] Frederic-Guillem I obtingué el reconeixement del seu títol de rei de Prússia i rebé l'alt Gelderland. Savoia rebé una part del Milasenado i l'illa de Sicilia (que després canvià a Àustria per Sardenya). Holanda rebé vuit places fortes de Bélgica [...]. La Gran Bretanya conservà Menorca i Gibraltar.
(*) 6/3/1714: [...] L'emperador (Carles VI -el nostre Carles III) rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella: Flandes, Sardenya, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana..."
com podia, doncs, aquell home presentar-se el 1716 com rei de Jerusalen, de Cerdenya, de Córsega, de los Algarbes, de Gibraltar, i donar-se títols de Àustria, de Borgoña, de Bravante, de Milà, d'Abspurg, de Flandes, del Tirol... ? doncs he de creure que es feia el fatxenda i li agradava més ser rei de molts regnes que no pas d'un sol i perquè no ho era rei d'España, España era una idea dels que vivien d'ella, els manaires de Madrid, a l'entorn d'un rei de molts llocs, i aquests manaires no volien ser funcionaris de Murcia, Toledo o Jaen, i van crear aquesta idea de España, una i grande.
I els manaires, aprofitats, a l'entorn d'un rei o d'un president d'una República, o d'un dictador o d'una dita democràcia, segueixen defensant aquesta idea d'unitat, pels seus interessos, no pels interessos del poble, ni d'una minoria.
divendres, 13 de desembre del 2013
España, una?
No me'n puc estar en veure com se l'agafen amb paper de fumar per un títol: España contra Catalunya.
Qui no recorda un España contra la URSS, en que onze amb pantalons curts varen vèncer el comunisme? o un España contra Anglaterra, la pérfida Albion? Es que España mai ha anat contra ningú? Mai ha guanyat cap guerra? Ni contra Catalunya?.
Però, es clar, la tan "cacareada" España una, perquè no ens ho expliquen?
Jo sóc un home senzill, i quan em presento, quan dic qui o què sóc, dic jubilat, aprenent, creatiu polític o Promotor 1r i encara únic d'uns partits polítics.
Sabeu, saben els castellans, com es presentava el seu rey? És a la pàg. 3 del NUEVA PLANTA DE LA REAL AUDIENCIA DEL PRINCIPADO DE CATALUNYA
però us ho diré més clar:
Don PHELIPE POR LA GRACIA DE DIOS, Rey de Castilla,
de León,
de Aragón,
de las dos Sicilias,
de Jerusalen,
de Navarra,
de Granada,
de Toledo,
de Valencia,
de Galicia,
de Mallorca,
de Sevilla,
de Cerdeña,
de Córdova,
de Córcega,
de Murcia,
de Jaén,
de los Algarbes,
de Algezira,
de Gibraltar,
de las Islas de Canária,
de las Indias Orientales,
y Occidentales,
Islas, y Tierra firme del Mar Occeano,
Archiduque de Austria,
Duque de Borgoña,
de Bravante,
y Milán,
Conde de Abspurg.
de Flandes,
Tirol,
y Barcelona.
Señor de Vizcaya,
y de Molina, &c.
Marqués de Castel-Rodrigo,
Primo, Cavallero del Insigne Orden del Toyson de Oro,
de mi Consejo de Guerra,
Governador, y Capitàn General del Exército,
y Principado de Cataluña.
Regente, y Oidores de mi Real Audiencia de la Ciudad de Barcelona.
1. POr quanto, por Decreto de nueve de Octubre del año próximo passado señalado de mi Real mano, he sido servido de dezir, que haviendo con la assistencia Divma, y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis Armas esse Principado, toca a mi Soberania establecer Govierno en él, y a mi Patemal Dignidad, dar para en adelante, las mas saludables providencias, para que sus Moradores, vivan con paz, sosiego, y abundancia, enmendando en los malos, la opressiórs. que se ha experimentado (en las turbaciones passadas) de los buenos. Para cuyo fin, haviendo precedido...
Els historiadors que treballin tant com vulguin, i els polítics poden dir el que vulguin, i mirar i remirar papers, però España l'han inventada i defensada els interessos i els interessats.
Jo, per mi, amb aquesta pàgina ja ho tinc clar que, de España única, tan sols per la ocupació del 1714, per les armes castellanes ajudats pels francesos i altres i d'un rey que primer ens va deixar (com aquella, se'n va anar...) i després varem rebutjar, però ens va vèncer perquè eren més, i sempre ho han estat, i ara segueixen essent més i sempre han tingut i mantingut les armes.
Qui no recorda un España contra la URSS, en que onze amb pantalons curts varen vèncer el comunisme? o un España contra Anglaterra, la pérfida Albion? Es que España mai ha anat contra ningú? Mai ha guanyat cap guerra? Ni contra Catalunya?.
Però, es clar, la tan "cacareada" España una, perquè no ens ho expliquen?
Jo sóc un home senzill, i quan em presento, quan dic qui o què sóc, dic jubilat, aprenent, creatiu polític o Promotor 1r i encara únic d'uns partits polítics.
Sabeu, saben els castellans, com es presentava el seu rey? És a la pàg. 3 del NUEVA PLANTA DE LA REAL AUDIENCIA DEL PRINCIPADO DE CATALUNYA
Don PHELIPE POR LA GRACIA DE DIOS, Rey de Castilla,
de León,
de Aragón,
de las dos Sicilias,
de Jerusalen,
de Navarra,
de Granada,
de Toledo,
de Valencia,
de Galicia,
de Mallorca,
de Sevilla,
de Cerdeña,
de Córdova,
de Córcega,
de Murcia,
de Jaén,
de los Algarbes,
de Algezira,
de Gibraltar,
de las Islas de Canária,
de las Indias Orientales,
y Occidentales,
Islas, y Tierra firme del Mar Occeano,
Archiduque de Austria,
Duque de Borgoña,
de Bravante,
y Milán,
Conde de Abspurg.
de Flandes,
Tirol,
y Barcelona.
Señor de Vizcaya,
y de Molina, &c.
Marqués de Castel-Rodrigo,
Primo, Cavallero del Insigne Orden del Toyson de Oro,
de mi Consejo de Guerra,
Governador, y Capitàn General del Exército,
y Principado de Cataluña.
Regente, y Oidores de mi Real Audiencia de la Ciudad de Barcelona.
1. POr quanto, por Decreto de nueve de Octubre del año próximo passado señalado de mi Real mano, he sido servido de dezir, que haviendo con la assistencia Divma, y justicia de mi causa, pacificado enteramente mis Armas esse Principado, toca a mi Soberania establecer Govierno en él, y a mi Patemal Dignidad, dar para en adelante, las mas saludables providencias, para que sus Moradores, vivan con paz, sosiego, y abundancia, enmendando en los malos, la opressiórs. que se ha experimentado (en las turbaciones passadas) de los buenos. Para cuyo fin, haviendo precedido...
Els historiadors que treballin tant com vulguin, i els polítics poden dir el que vulguin, i mirar i remirar papers, però España l'han inventada i defensada els interessos i els interessats.
Jo, per mi, amb aquesta pàgina ja ho tinc clar que, de España única, tan sols per la ocupació del 1714, per les armes castellanes ajudats pels francesos i altres i d'un rey que primer ens va deixar (com aquella, se'n va anar...) i després varem rebutjar, però ens va vèncer perquè eren més, i sempre ho han estat, i ara segueixen essent més i sempre han tingut i mantingut les armes.
dijous, 12 de desembre del 2013
Quina parida!
que subtils que són aquests caps pensants, i negociadors i pactants polítics nostres... la data, el 9 de novembre perquè en la forma anglesa això s'escriu 11/9/2014 !!! i així repetim l'11/9/2014, i això ens il·lusiona, que eixerits!
I la pregunta, dos per falta d'una!
"Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" SI / NO
"Vol que aquest Estat sigui independent?" SI / NO
Si a la primera es vota NO, cal votar la segona?
Si algú diu NO a la primera i SI a la segona, serà vàlid?
Es pot dir SI a la primera i NO a la segona o SI i SI a
ambdues-
Vaig oint els tertulians de Divendres, de la TV3, i prometo seguir callat fins primers de gener, si es calma l'ambient, que serà ben difícil amb tants parlants i escrivents com hi ha.
Pensem:
70% SI volem que Catalunya esdevingui un Estat, dels que
45% SI volem que sigui Independent.
30% NO volen que esdevingui un Estat, ni que sigui independent, és clar.
Qui i com interpretarem el resultat?
Els que volem un Estat independent som minoria.
Els que no volen la independència, són majoria (30+25=55)
i aquest 25% que vol ser un Estat, què vol ser? qui ho interpreta?
Aquests polítics professionals que tenim de manaires han sortit del poble, i si no tenim un poble més preparat, més exigent, amb millor criteri, no tindrem millor polítics.
Poso un exemple del que vull dir amb una imatge il·lustrativa:
aquest pas de vianants creua el carrer Concepción Arenal a l'alçada d'Escòcia i Av. Meridiana. Per si sou dels que no es fixen en les coses petites, les papereres són al costat del pas del ciclistes i, per mi, és un nyap, però això hi ha qui ho ha pensat i proposat, hi ha qui ho ha acceptat, uns altres que ho han manat fer, altres que ho han fet i altres que ho han acceptat i pagat. I ningú ha pensat que qui va amb bicicleta no llença papers a la paperera, i que si un vianant, pot ser un nen, vol llençar un paper ha d'invaïr el carril bici. I ningú ha tingut el coratge de dir "és un error, ens hem equivocat, l'hem espifiat". Tothom calla, i va vivint "del cordero", com deia aquell. Així és el nostre poble, i els nostres polítics, que han sortit d'ell i per ell.
Un nyap rere un altre. Això s'acabarà com aquell: "Gran caca, no jefe (llegiu jefes)", i el poble? Recordeu La Trinca i el Califa.
I la pregunta, dos per falta d'una!
"Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" SI / NO
"Vol que aquest Estat sigui independent?" SI / NO
Si a la primera es vota NO, cal votar la segona?
Si algú diu NO a la primera i SI a la segona, serà vàlid?
Es pot dir SI a la primera i NO a la segona o SI i SI a
ambdues-
Vaig oint els tertulians de Divendres, de la TV3, i prometo seguir callat fins primers de gener, si es calma l'ambient, que serà ben difícil amb tants parlants i escrivents com hi ha.
Pensem:
70% SI volem que Catalunya esdevingui un Estat, dels que
45% SI volem que sigui Independent.
30% NO volen que esdevingui un Estat, ni que sigui independent, és clar.
Qui i com interpretarem el resultat?
Els que volem un Estat independent som minoria.
Els que no volen la independència, són majoria (30+25=55)
i aquest 25% que vol ser un Estat, què vol ser? qui ho interpreta?
Aquests polítics professionals que tenim de manaires han sortit del poble, i si no tenim un poble més preparat, més exigent, amb millor criteri, no tindrem millor polítics.
Poso un exemple del que vull dir amb una imatge il·lustrativa:
Un nyap rere un altre. Això s'acabarà com aquell: "Gran caca, no jefe (llegiu jefes)", i el poble? Recordeu La Trinca i el Califa.
dimecres, 11 de desembre del 2013
Vacances aprofitades...
he aprofitat aquest descans del desembre 2013 per anar a dinar a casa d'un vell amic, d'aquells de fa gairebé seixanta anys, i crec que els dos varem gaudir d'un bon àpat, gracies a les seves qualitats culinàries i que ha estat un molt bon amfitrió i hem gaudit també, no tan de vells records, que n'hem recordat pocs (no estem instal·lats en la nostàlgia) si no de les vivències actuals, ben diferents l'un de altre, però ambdós satisfets de poder-les compartir. Gràcies Josep.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)