El figura Rajoy...

ahir va parlar que ja, en aquell moment, entrava en vigor una nova forma de cotització plana a la Seguretat Social durant dos anys, per nous treballadors contractats que augmentin la plantilla i segueixin 3 anys. Crec que era de 100€ al mes, tot i no estar aprovat pel govern ni publicat al B.O.E..
Confio que al moment de publicar-ho m'expliquin amb claredat com es repartirà aquesta tarifa plana.
Ara hi ha dos mínims de Base de Cotització, des de 753,00 a 1.051,50 segons siguin Auxiliars Administratius o Enginyers, Llicenciats o Directius, tots amb un màxim de 3.425,70 (parlo de retribucions mensuals). M'explico? 
O sigui que un Auxiliar Administratiu pot cotitzar, si ho vol ell i la empresa, per 41.108,4€ any, en que es basaran les seves baixes per malaltia o accident, i la seva jubilació.
Es clar que tot això és així perquè la Base declarada paga un 36,45% a la Seguretat Social i, tal pagues, tal cobraràs.
Què es comptarà que cobra un senyor (o senyora) que paga una quota plana? Què cobrarà en cas de baixa? Com es considerarà pel càlcul de la percepció per jubilació, aquest dos anys de quota plana?.
Un altre més: Aquest 36,45% que paga la empresa, un 6,35% el pren de la retribució del treballador, i l'altre 30,10% és un major cost per la empresa.
Si a un Enginyer que cobri 3.425,70 li reté el 6,35%, li retindrà 217,72 i si en paga 100,oo s'embutxacarà 117,72€ cada mes.
Però no s'acaba aquí: D'aquest 36,45% que paguen els que paguen ara, un 28,3% va a les dites Contingències Comuns, un 7,05% a cobrir l'Atur, un 0,20 pel FOGASA (?) i un 0,90% per la Formació Professional. 
Quin fons deixarà de cobrar? I, en tindrà prou? 
Jo estic poc pendent de les xarxes socials, perquè escric més que no pas llegeixo, i no sé si algú n'ha parlat d'aquest tema i si va pel Twitter o els Whatsup (o com sigui, que jo no en tinc), però he cregut que cal dir-ho, perquè no tothom està distret.

segueixo amb el Tax Plan del Mike Lee

aquells Que a els va seguir Difícil Seguir l'àudio per a Anglès, seguidament transcric ho (perdoneu les faltes) .

El meu pla de reforma fiscal seria simplificar el codi tributari, que ens portaria a un sistema en què ens agradaria tenir una manera de gravar les taxes que coneixes.

Jo no crec que estarem tenint cinc, sis, set tipus diferents d'impostos i, per descomptat, crea, hem de tenir un codi tributari que no ocupa desenes de milers de pàgines, de manera que la meva seria molt simple.

Seria un sistema de doble taxa, la majoria dels nord-americans pagaria baix, són molt alliberada, un 15 per cent fins eightyseven 1850 dòlars, per a un individu següent manera individual o doble que per a una parella casada que presenta una declaració conjunta.

Per sobre d'aquest nivell, ells paguen una taxa de dades de 35 per cent, però no va aparèixer, tant aquestes tarifes estan subjectes a deduccions: per concepte de donatius i també per als interessos hipotecaris.

Ara, el més important, això també fer alguna cosa per lliurar-se de la pena d'impost el matrimoni i que es lliuraria de la pena d'impost sobre els pares, ja que afegiria un vint per cent dòlars addicionals per cada nen, crèdit fiscal, per reconèixer aquesta contribució substancial que mares i pares que treballen dur d'Amèrica fan als nostres programes d'ajuda social d'alt nivell.

Vostè veu, les mares i els pares nord-americans es veuen obligats, en aquest moment, a pagar en els nostres programes d'ajuda social d'alt nivell, de Seguretat Social i Medicare, dues vegades: una quan paguen els seus impostos i de nou està allà com criar els seus fills, incorrem en una despesa considerable que van en criança dels fills.

Vostè veu, els nostres programes d'ajuda social d'alt nivell, l'Assegurança Social i Medicare, està finançat per pagaments sobre la marxa bases i pel que és, els nens d'avui seran els treballadors del demà i que serà el finançament de les prestacions de jubilació dels treballadors d'avui dia, els jubilats de demà i així.

This simplifies the tax code, get gets whether the marriage tax penalty. It also gets rid of the parent tax penalty as well.

Un sistema de contribucions nou

Ho entro aquí per analitzar-ho amb calma i per si algú amb més possibilitats que jo ho pot o vol aprofitar.

http://youtu.be/ZuUBo8ZAe80

He entrat això al DEBAT de la FCO (Fundació Catalunya Oberta)

Crec que són estudiants i potser no ho han aprovat tot. Parlen de "Sucesión" i jo, que no sóc estudiant (autodidacte empíric) no ho acabo d'entendre. I quan es tracta d'una "Secessió", què passa?.
La Sra. Redding, i molts de la UE, estan cansats d'escoltar la mateixa cançoneta. Que si ens faran fora o no; que si seguirem sent  ciutadans o no de la UE; que no ens voldran perdre... perquè aquí sembla que tothom pregunta, però ningú s'informa. Ningú s'ha mirat el Tractat per una Constitució per Europa, o si l'han mirat, i segueixen preguntant, pot ser és que són "curtets".
Nosaltres viatgem en un vagó d'un tren de 28 i si no volem anar en aquest vagó i en baixem, ens quedarem a l'andana perquè volem, i si volem anar a on va el tren, tindrem que DEMANAR que hi enganxin el nostre vagó, i és necessari QUE TOTS ELS ALTRES VAGONS HO ACCEPTIN. SI UN NO HO VOL, NO ENS HI PODEN ENGANXAR, ENCARA QUE 27 HO DESITGIN.
Aquí sembla que tothom pensa que FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA, I que les coses poden ser com nosaltres volem o desitgem i no com són (el que se'n diu "wishfull thinking") i que les Constitucions son escrites en paper higiènic.
L'Article I-10, punt 1 de la Constitució per Europa diu "Tota persona que tinga la nacionalitat d'un Estat membre posseix la ciutadania de la Unió, que s'afig a la ciutadania nacional sense substituir.la". I si arribem a ser ciutadans d'un Estat català, NO SEREM CIUTADANS DE L'ESTAT ESPAÑOL, que és el membre de la Unió.
Alemanya oriental era un territori que es va integrar en un Estat membre, va passar a ser part d'Alemanya, i si Catalunya vol sortir de l'Estat del Reino de España, passarà a ser una altra cosa, un altre Estat, NO MEMBRE DE LA UE. Pot pactar un tracte especial, com part de la OCDE o de l'EFTA, o com a un projecte interessant i interessat en adherir-se, pot demanar seguir emprant l'€, encunyar-ne, ser de l'espai Schengen, però NO POT SEGUIR DINS DE LA UE, EN SORTIRÀ, i dir altra cosa és o somniar o mentir.
Escòcia es va UNIR voluntàriament al Regne Unit, i ara potser s'ho pot repensar i desfer-ho, però també serà una altra cosa, un altre Estat, NO MEMBRE DE LA UE.
Nosaltres, CATALUNYA, és una nació que va ser vençuda en una guerra contra un rei Bourbon, i va ser privada dels seus drets i sotmesa a la voluntat dels ocupants vencedors (Castella), molt més nombrosos, i segueix essent una nació vençuda i ocupada, regida per un rei Bourbon , hereu designat pel dictador Franco, i per uns governs escollits DEMOCRÀTICAMENTper la majoria dels altres ciutadans del Reino de España, que consideren Catalunya com una part que els pertany (persones, bens i rendes).
Però tot això, ja ho vaig dir, és com fer pipí en mig del desert, pensant que potser trobarà una llavor i la farà florir.

El Senador Mike Lee, Republicà, d'UTAH (USA)

L'entro aquí i ara per mirar-ho millor, amb més estona.
M'agradaria poder votar polítics com aquests.


http://youtu.be/9Hy8UZF0FgM

dinar de SiJ amb xerrada de Germà Bel

AQUESTS EREN RAONAMENTS DELS QUE HI HAURIA VOLGUT ENRAONAR I HE CALLAT.

Les mitges mentires, o mitges veritats de consol, perjudiquen el nostre projecte de sobirania.

No és si ens faran fora o no de la UE, és que nosaltres, Catalunya independent de l'Estat Reino de España, baixarà voluntàriament d'un dels vagons del tren, i es quedà a l'andana, esperant ara no sabem què.

El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, en vigor l'1 de novembre del 2006, diu:

PART I, TÍTOL II, Article I-10: Ciutadans de la Unió.

1. Tota persona que tinga la nacionalitat d'un Estat membre posseix la ciutadania de la Unió, que s'afig a la ciutadania nacional sense substituir-la.

Catalunya, fora del Reino de España, no serà un dels Estats de la Unió.

Li quedarà el TÍTOL VIII. Article I-57: La Unió i el seu entorn pròxim.

1. La Unió desenvoluparà amb els països veïns relacions preferents, a fi de crear un espai de prosperitat i de bon veïnatge basat en els valors de la Unió i caracteritzat per unes relacions estretes i pacífiques basades en la cooperació.

I ens hem de convèncer que `podem anar avant amb uns Acords Preferents Comercials com tenen, entre altres, Noruega, Suissa, Islàndia, Israel, Marroc, Turquia, Sud-Àfrica, Mèxic, els Balcans, que malviuen fora de la UE.

Pertànyer a l'Espai Schengen, potser a la zona IVA i impostos especials, tenir l'Euro per moneda i encunyar-lo, com pot fer Andorra i acords amb la EFTA, la OCDE, i estar a l'ONU ens podem ajudar a tirar endavant, com altres fan.

Després pot venir el TÍTOL IX. Article I-58: Requisits de pertinença i procediment d'adhesió a la Unió.

1. La Unió està oberta a tots els Estats europeus que respecten els valors mencionats en l'article I-2 i es comprometen a promoure'ls en comú.

(però això ha de ser ratificat per tots els Estats contractants de conformitat amb les seves respectives normes constitucionals. És de creure que la resta de paisos forçarien al Reino de España per que no s'hi oposés).

Això, juntament amb posicions clares en referència a l'exèrcit (com les que defensa “Catalunya, nació de pau”) o l'eliminació d'Ambaixades en els paisos de la Unió, per resoldre-ho tot dins dels organismes de la Unió, ajudarien també a millorar la nostra imatge europeista i de modernitat i Estat innovador, aportant més que no pas sols economia de marcat i impostos.