per a qui li agradi més llegir, que no pas escoltar
E
X P L I C A N T E L (P T C
CAPÍTOL 1 -La formació del partit-
Els
projectes de Independència, dels partits, els polítics i els
opinants i tertulians, que no són prou ben explicats ni clars, em
mouen, altra vegada, a prendre una posició clara sobre aquest tema.
La
data del 9 de novembre 2014, fixada per una consulta, d'una o altra
manera, però sempre legal, crec que no és casual que sigui a 59
dies de l'11 de setembre.
Si
l'11 de setembre d'enguany hi ha una altra demostració, massiva i
pacífica,de la voluntat d'un poble a ser consultat sobre el futur de
Catalunya.
Si
fins aquella data, o l'endemà, el Reino de España no ha
autoritzat a Catalunya per convocar un referèndum, o consulta, el 9
de novembre del 2014.
El
dia 15 de setembre, després de dos jornades de reflexió i consultes
amb els partits que s'hagin posicionat a favor de la consulta al
poble català, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur
Más, d'acord amb l'Artícle 75 de l'Estatut de Catalunya, hauria de
dissoldre el Parlament i establir la convocatòria de noves
eleccions, a tenir lloc el 9 de novembre del 2014, (entre 40 i 60
dies següents, a la publicació del decret en el Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya).
Aquestes
eleccions, no les ha de guanyar un sol partit, o que tots, com sempre
fan, puguin dir que han guanyat, que han vençut i aconseguit, ells,
cadascú, un bon resultat.
Qui
ha de vèncer és Catalunya, el poble de Catalunya, i aquí, i per
aquest motiu, torna a entrar en joc, ara, el meu projecte d'un nou
partit polític: el PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ.
CAPÍTOL 2 -La continuació-
Aquest
partit, el PTC, s'ha de fundar amb unes bases el més mínim
possibles, i millor per tres ciutadans, gent del carrer.
Vaig
estar cercant, dos promotors més, persones del poble, (cap polític
ni persona rellevant), que m'hi volguessin acompanyar, però mai les
he trobat!
Però
aquestes persones, i aquest projecte de partit, necessitarien del
recolzament de la societat civil, de les plataformes actives, que
lluiten per la consulta i la Independència de Catalunya.
El
PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, del que en deia: “obrir un parèntesi
a la política catalana”, tindria el compromís, als Estatuts,
de dissoldre's en assolir Catalunya la Independència.
No
competirà amb els altres partits. El seu objectiu seria: Primer.
Coordinar la redacció d'una Llei Electoral pròpia, per una
Catalunya nova, i presentar-la dins del seu programa electoral i,
segon objectiu: formar llistes de candidats, a aquestes properes
eleccions, amb persones NO POLÍTIQUES. Personalitats rellevants,
aquestes sí, que acceptessin ser els “pares del nou Estat
Independent: CATALUNYA”.
Aquestes
persones, no actuant, ara, en polítiques de partit, seguirien sent i
constant com independents, a les llistes del Partit Transversal
Català, el PTC.
Haurien
de ser persones rellevants, capdavanteres de plataformes i
organitzacions actives en la actual conjuntura de la consulta i la
Independència.
Per
fer-me entendre, però sense voler-ne significar cap, ni voler
excloure'n tampoc cap, em venen al cap:
l'Assemblea
Nacional de Catalunya, Catalunya Estat, Catalunya, nació de pau, el
Cercle Català de Negocis, els Col·lectius Emma, i Wilson, la
Fundació Catalunya Oberta, el Help Catalonia, l'Omnium Cultural, Pau
i Treva, Sobirania i Justícia... i sé que n'hi ha moltes més, però
això s'ha de treballar en equip, no un individu sol.
No
excloc tampoc personalitats de prestigi o renom internacional, dels
camps de les arts, la ciència, la docència, la empresa, l'esport,
la investigació, la medicina...
I,
tots i cadascú d'aquests candidats a les llistes del PTC, han de
desitjar, i acceptar, voler ser reconeguts com uns dels “pares
re-fundadors de la nova Pàtria Catalana”.
Els
que resultin elegits, seran membres d'un Parlament de Catalunya, que,
si té la majoria suficient:
Aprovarà
la proposada nova Llei Electoral.
Aprovarà
un govern de àmplia coalició, transversal, per conduir la secessió.
I
farà una Declaració Unilateral de Independència del Principat de
Catalunya.
Demanarà
el reconeixement de tots els països, i de totes les organitzacions
internacionals i la seva entrada a elles.
Unes
relacions comercials especials, i de col·laboració amb la Unió
Europea, immediates i prèvies a la plena integració, pertànyer a
l'Espai Schengen, a la zona Euro, i a tot el que calgui.
Seguidament,
es dissoldrà aquest Parlament i es convocaran noves eleccions, que es
regiran ja per la nova Llei Electoral.
Tots
els independents podran ja tornar
a la seva vida privada i el PTC es
dissoldrà.
CAPÍTOL 3 -Per a la Llei electoral-
Una
possibilitat, com tot, oberta a altres suggeriments, són dos
cambres:
Un
Parlament, legislatiu, amb 135 diputats, per períodes de 4 anys,
presentats a les eleccions en llistes obertes de partits, en deu
circumscripcions:
Alta
muntanya, 1; Baix Llobregat, 14; Barcelona, 41; Central, 10; Girona,
13;
Maresme,
8; Segre, 6; Tarragona, 16; Terres de l'Ebre, 3 i Vallès, 23.
Un
Senat, territorial, amb 82 senadors, per períodes de 6 anys. 2 per
cada una de les 41 comarques actuals, per arribar a 84, a 3 per 26
comarques, definides de nou, ara, d'acord amb criteris del segle XXI.
Aquests senadors, haurien de ser residents al territori des de sis anys
abans, al presentar-se i podrien fer campanya electoral tan sols en
l'àmbit de la comarca i sense recolzament de cap partit.
Els
primers elegits, serien renovats, un terç, els menys votats, al cap
de dos anys; l'altre terç, de menys votats, al cap de quatre anys i
la resta, vint-i-vuit, als sis anys de les primeres eleccions.
Les
dos cambres, reunides, són les Corts Catalanes presidides pel Cap de
l'Estat.
Com
que crec en el Principat de Catalunya, el Cap de l'Estat, que podrà
convocar les Corts Catalanes, seria un Príncep, elegit per sufragi
universal, per un periode de sis anys.
Tots
aquests càrrecs, serien reelegibles tan sols per un altre període
consecutiu.
CAPÍTOL 4 -Negociacions i DUI-
Ara
tan sols ens manca negociar, des del primer moment, amb els partits
polítics que no s'hagin oposat frontalment a la demanda de consulta,
ni al desig de independència mostrat pel poble.
Han
de conèixer, des del començament, quins són els propòsits i
objectius d'aquesta acció, i s'ho han de creure, i confiar, i
col·laborar-hi discretament.
A
aquestes eleccions del 9 de novembre del 2014, cada partit polític,
gran o petit, pot presentar les seves llistes pròpies de candidats
al Parlament de Catalunya, però tots aquells que ho vulguin, a la
seva campanya electoral, han de dir, als seus simpatitzants, que si
el que volen és que Catalunya sigui un Estat Independent, els del SI
i SI de la pregunta, aquest cop votin la llista de candidats que
presenta el PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, i que ells, cada partit, al
nou Parlament, amb els escons que li puguin correspondre pels d'un
sol SI, recolzarà les propostes del PTC, si aquests obtenen la
majoria i volen fer la Declaració Unilateral de Independència.
Aquesta
Declaració Unilateral de Independència podria, hauria de tenir, uns
motius molt semblants als de la Declaració de Independència dels
Estats Units d'Amèrica, del juliol de 1776, però no calcats.
Els
nostres, referits a les circumstàncies sofertes per Catalunya des
del 1702.
Perquè,
sent una minoria, des del 1714, sempre ha estat sotmesa a las
decisions finals dels governs, o “las Cortes” de Madrid,
tant amb els reis, com amb les dictadures, com amb les democràcies.
CAPÍTOL 5 -Eixida-
I
ho acabo ara i aquí.
Sóc
un jubilat, de 81 anys, autodidacta empíric i pragmàtic, amb una
basta experiència en empreses i en direcció, i amb força
experiència en el comerç internacional, i ara dic que sóc creatiu
polític.
Mai
he volgut que les meves idees fossin
projectes, ni amb família, ni amb amics. Sempre n'he tingut prou amb
el que són, i políticament lliures, actuant com els altres
ciutadans, lliurement.
I,
com a cloenda, no pretenc ni vull tenir cap protagonisme polític. Em
quedo com sols un jubilat, i aprenent, creatiu polític.
3
de març del 2014.
Ramon
Torramilans Roca
T/629
050 313