diumenge, 30 de març del 2014

Drets i deures PERSONALS o COL·LECTIUS...

 Comencem pel final d'APT - ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL, la transversalitat. Ni dretes, ni esquerres, ni centre ni cap extrem, i per visualitzar-ho subratllarem aquesta APT - ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL, i ho fem amb la senyera d'un costat a l'altre sense doctrines que separin o excloguin.

Per APT - ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL hi ha dos models de pensament per prioritzar els drets i les deures o responsabilitats dels ciutadans: Que aquests són principalment PERSONALS, o principalment COL·LECTIUS.

I remarquem el PRINCIPALMENT perquè cap d'ells exclou totalment l'altre, ans el contrari, ambdós accepten drets i responsabilitat per tothom però PRIORITZEN els que són reconeguts a la PERSONA o els que són reconeguts a un COL·LECTIU. Els dos poden conviure.

Dos exemples senzills, per una millor comprensió:

Hi ha qui pot pensar que qui millor pot defensar un lloc de treball, i un sou, i unes condicions laborals, i una promoció personal o professional és ell mateix, amb el que val i amb el seu esforç (aquest és el meu cas), o qui vol estar emparat per un sindicat, inclús sense ser-hi afiliat, que defensi uns drets iguals per tot un col·lectiu de treballadors anònims i ben diversos en capacitats, voluntats i circumstàncies.

Hi ha qui pot preferir poder triar el seu metge de capçalera, o l'especialista, o l'hospital o clínica que han de tenir cura de la seva salut, pagant-se una Mútua o assegurança mèdica, si pot fer-ho. Hi ha qui prefereix uns serveis de salut públics iguals per tothom qui ho prefereixi. Tothom però té dret que l'Estat li garanteixi l'atenció de la seva salut, si ho necessita.


El que no defensarem és el tot igual per a tots, tothom igual, tan sols rebaixant els drets d'altres, privant-los de llurs opcions personals, per afavorir els tan sols partidaris del col·lectiu. Cada individu és singular, irrepetit i ha de tenir el dret a decidir per ell.

dimecres, 26 de març del 2014

La independència serà la que sigui, però caldrà seguir vivint

I per tal d'anar tirant endavant, es necessiten idees noves, o velles, però vistes des d'un altre punt.
I ara, aquestes opinions cíviques i polítiques aniran enllaçades amb la ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL, la motivació d'aquest nonat projecte de partit, l'APT: 
ACCIÓ, idees per a actuar i no ideologies de doctrina. 
PRAGMÀTICA. La bondat de les idees rau en llurs conseqüències pràctiques. Si els resultats no són bons, les idees ja no ho eren.
TRANSVERSAL. Ni dretes ni centre ni esquerres, ni els extrems. Per tot el poble... pobre, aturat, treballador,  menestral, classe mitja o ric, infant, jove, gran o vell. 
ACCIÓ PRAGMÀTICA TRANSVERSAL - APT
Un projecte d'un jubilat, Ramon Torramilans Roca

diumenge, 23 de març del 2014

encara més fàcil...i abandono el tema

per a qui li agradi més llegir, que no pas escoltar
E X P L I C A N T      E L      (P T C

CAPÍTOL 1 -La formació del partit-
   Els projectes de Independència, dels partits, els polítics i els opinants i tertulians, que no són prou ben explicats ni clars, em mouen, altra vegada, a prendre una posició clara sobre aquest tema.
   La data del 9 de novembre 2014, fixada per una consulta, d'una o altra manera, però sempre legal, crec que no és casual que sigui a 59 dies de l'11 de setembre.
   Si l'11 de setembre d'enguany hi ha una altra demostració, massiva i pacífica,de la voluntat d'un poble a ser consultat sobre el futur de Catalunya.
   Si fins aquella data, o l'endemà, el Reino de España no ha autoritzat a Catalunya per convocar un referèndum, o consulta, el 9 de novembre del 2014.
   El dia 15 de setembre, després de dos jornades de reflexió i consultes amb els partits que s'hagin posicionat a favor de la consulta al poble català, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Más, d'acord amb l'Artícle 75 de l'Estatut de Catalunya, hauria de dissoldre el Parlament i establir la convocatòria de noves eleccions, a tenir lloc el 9 de novembre del 2014, (entre 40 i 60 dies següents, a la publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).
   Aquestes eleccions, no les ha de guanyar un sol partit, o que tots, com sempre fan, puguin dir que han guanyat, que han vençut i aconseguit, ells, cadascú, un bon resultat.
   Qui ha de vèncer és Catalunya, el poble de Catalunya, i aquí, i per aquest motiu, torna a entrar en joc, ara, el meu projecte d'un nou partit polític: el PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ.
CAPÍTOL 2 -La continuació-
   Aquest partit, el PTC, s'ha de fundar amb unes bases el més mínim possibles, i millor per tres ciutadans, gent del carrer.
   Vaig estar cercant, dos promotors més, persones del poble, (cap polític ni persona rellevant), que m'hi volguessin acompanyar, però mai les he trobat!
Però aquestes persones, i aquest projecte de partit, necessitarien del recolzament de la societat civil, de les plataformes actives, que lluiten per la consulta i la Independència de Catalunya.
   El PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, del que en deia: “obrir un parèntesi a la política catalana”, tindria el compromís, als Estatuts, de dissoldre's en assolir Catalunya la Independència.
   No competirà amb els altres partits. El seu objectiu seria: Primer. Coordinar la redacció d'una Llei Electoral pròpia, per una Catalunya nova, i presentar-la dins del seu programa electoral i, segon objectiu: formar llistes de candidats, a aquestes properes eleccions, amb persones NO POLÍTIQUES. Personalitats rellevants, aquestes sí, que acceptessin ser els “pares del nou Estat Independent: CATALUNYA”.
   Aquestes persones, no actuant, ara, en polítiques de partit, seguirien sent i constant com independents, a les llistes del Partit Transversal Català, el PTC.
   Haurien de ser persones rellevants, capdavanteres de plataformes i organitzacions actives en la actual conjuntura de la consulta i la Independència.
   Per fer-me entendre, però sense voler-ne significar cap, ni voler excloure'n tampoc cap, em venen al cap:
   l'Assemblea Nacional de Catalunya, Catalunya Estat, Catalunya, nació de pau, el Cercle Català de Negocis, els Col·lectius Emma, i Wilson, la Fundació Catalunya Oberta, el Help Catalonia, l'Omnium Cultural, Pau i Treva, Sobirania i Justícia... i sé que n'hi ha moltes més, però això s'ha de treballar en equip, no un individu sol.
   No excloc tampoc personalitats de prestigi o renom internacional, dels camps de les arts, la ciència, la docència, la empresa, l'esport, la investigació, la medicina...
   I, tots i cadascú d'aquests candidats a les llistes del PTC, han de desitjar, i acceptar, voler ser reconeguts com uns dels “pares re-fundadors de la nova Pàtria Catalana”.
   Els que resultin elegits, seran membres d'un Parlament de Catalunya, que, si té la majoria suficient:
   Aprovarà la proposada nova Llei Electoral.
   Aprovarà un govern de àmplia coalició, transversal, per conduir la secessió.
   I farà una Declaració Unilateral de Independència del Principat de Catalunya.  
   Demanarà el reconeixement de tots els països, i de totes les organitzacions internacionals i la seva entrada a elles.
   Unes relacions comercials especials, i de col·laboració amb la Unió Europea, immediates i prèvies a la plena integració, pertànyer a l'Espai Schengen, a la zona Euro, i a tot el que calgui.
   Seguidament, es dissoldrà aquest Parlament i es convocaran noves eleccions, que es regiran ja per la nova Llei Electoral.
   Tots els independents podran ja tornar a la seva vida privada i el PTC es
dissoldrà.
CAPÍTOL 3 -Per a la Llei electoral-
   Una possibilitat, com tot, oberta a altres suggeriments, són dos cambres:
   Un Parlament, legislatiu, amb 135 diputats, per períodes de 4 anys, presentats a les eleccions en llistes obertes de partits, en deu circumscripcions:
   Alta muntanya, 1; Baix Llobregat, 14; Barcelona, 41; Central, 10; Girona, 13;
Maresme, 8; Segre, 6; Tarragona, 16; Terres de l'Ebre, 3 i Vallès, 23.
   Un Senat, territorial, amb 82 senadors, per períodes de 6 anys. 2 per cada una de les 41 comarques actuals, per arribar a 84, a 3 per 26 comarques, definides de nou, ara, d'acord amb criteris del segle XXI.
   Aquests senadors, haurien de ser residents al territori des de sis anys abans, al presentar-se i podrien fer campanya electoral tan sols en l'àmbit de la comarca i sense recolzament de cap partit.
   Els primers elegits, serien renovats, un terç, els menys votats, al cap de dos anys; l'altre terç, de menys votats, al cap de quatre anys i la resta, vint-i-vuit, als sis anys de les primeres eleccions.
   Les dos cambres, reunides, són les Corts Catalanes presidides pel Cap de l'Estat.
   Com que crec en el Principat de Catalunya, el Cap de l'Estat, que podrà convocar les Corts Catalanes, seria un Príncep, elegit per sufragi universal, per un periode de sis anys.
   Tots aquests càrrecs, serien reelegibles tan sols per un altre període
consecutiu.
CAPÍTOL 4 -Negociacions i DUI-
   Ara tan sols ens manca negociar, des del primer moment, amb els partits polítics que no s'hagin oposat frontalment a la demanda de consulta, ni al desig de independència mostrat pel poble.
   Han de conèixer, des del començament, quins són els propòsits i objectius d'aquesta acció, i s'ho han de creure, i confiar, i col·laborar-hi discretament.
   A aquestes eleccions del 9 de novembre del 2014, cada partit polític, gran o petit, pot presentar les seves llistes pròpies de candidats al Parlament de Catalunya, però tots aquells que ho vulguin, a la seva campanya electoral, han de dir, als seus simpatitzants, que si el que volen és que Catalunya sigui un Estat Independent, els del SI i SI de la pregunta, aquest cop votin la llista de candidats que presenta el PARTIT TRANSVERSAL CATALÀ, i que ells, cada partit, al nou Parlament, amb els escons que li puguin correspondre pels d'un sol SI, recolzarà les propostes del PTC, si aquests obtenen la majoria i volen fer la Declaració Unilateral de Independència.
   Aquesta Declaració Unilateral de Independència podria, hauria de tenir, uns motius molt semblants als de la Declaració de Independència dels Estats Units d'Amèrica, del juliol de 1776, però no calcats.
   Els nostres, referits a les circumstàncies sofertes per Catalunya des del 1702.
   Perquè, sent una minoria, des del 1714, sempre ha estat sotmesa a las decisions finals dels governs, o “las Cortes” de Madrid, tant amb els reis, com amb les dictadures, com amb les democràcies.
CAPÍTOL 5 -Eixida-
   I ho acabo ara i aquí.
   Sóc un jubilat, de 81 anys, autodidacta empíric i pragmàtic, amb una basta experiència en empreses i en direcció, i amb força experiència en el comerç internacional, i ara dic que sóc creatiu polític.
   Mai he volgut que les meves idees fossin projectes, ni amb família, ni amb amics. Sempre n'he tingut prou amb el que són, i políticament lliures, actuant com els altres ciutadans, lliurement.
   I, com a cloenda, no pretenc ni vull tenir cap protagonisme polític. Em quedo com sols un jubilat, i aprenent, creatiu polític.
   3 de març del 2014.
   Ramon Torramilans Roca

T/629 050 313

dissabte, 22 de març del 2014

capítol 5è i darrer

que és el de l'Eixida. Amb això cloc aquesta renovada explicació d'un projecte de partit que és un obrir un parèntesi a la política catalana, per i fins a, accedir Catalunya de nou a la llibertat com a nació en el mon mundial.
Sovint, en ocasions semblants, cito el final de l'Eixida que l'Alfred Vilaplana va escriure al llibre d'en Joan Crusellas, Els pobles joves, col·lecció Nova Europa, 1958: "I el que hagis de fer, fes-ho". Des d'aleshores sempre he seguit aquesta ordre.

http://youtu.be/u93i-ZEwXmM