Recordeu aquella cançoneta que diu que "la merda de la muntanya no fa pudor..."?. L'he recordat fa poca estona oint una tertúlia (no importa quina. Qualsevol) i m'ha fet pensar que "la política sí que en fa de pudor", i és perquè la remenen, cadascun amb el seu bastonet, els parlants i escrivents assalariats, que són els que, al nostre país, juguen a fer-ne, tapats, cadascun representant el paper que li toqui segons els "Director" que l'han triat. Els ha votat tan sols un "Director" que els dona l'espai, la paraula, i l'altaveu.
Ja no em fio de cap "apalancat", polític de partit, o escrivent o parlant assalariat d'un mitjà de comunicació. Cada dia els he anat perdent confiança, i cada cop els "acallo" abans i els llegeixo menys.
Tan sols faré confiança, en el futur, en aquelles persones, que ara fan be les seves tasques, les que siguin, i en el futur decideixin deixar-les de banda per dedicar-se a la política i treballar al servei d'un nou país millor que el que en ha tocat viure, i que ningú, encara, ha volgut definir, com serà una nova Catalunya.
Jo ho vinc dient des de fa anys, i seguiré fent-ho, però no tinc cap botzina.